Disculpeu. Vaig dir-ho des del primer moment, quan el MHP Puigdemont va proposar, com via d'acció de l'independentisme, la "confrontació intel·ligent" amb l'Estat. Que no agradaria gens a la gent d'ERC que, en efecte, es va rebel·lar indignada com un sol home, per la insinuació, gairebé provocació, de la manca només de confrontació, sinó, d'intel·ligència. Tres dels caps pensants d'ERC, Rufian, Torrent i Aragonès obriren foc granejat sobre l'impertinent president que gosa insinuar que no hi ha intel·ligència a la taula del diàleg, amb la molt grollera excusa que no hi ha diàleg. Certes, com que no hi ha diàleg a la taula o a on sigui, no es pot saber si seria o no intel·ligent.
Al front pensant s'hi ha afegit el tertulià orgànic de la formació, el Sol omnipresent, amb ànims de tancar la discussió i treure els seus camarades del merder. No escriu al dictat de la indignació, sinó a la clara llum de la superioritat intel·lectual, amb un xic de cultivada ironia per concloure que, per a ell, la intel·ligència és una dimensió desconeguda. És evident.
L'assumpte estava destinat a pujar fins a la suprema autoritat, el papa d'aquest Palmar de Troia que té sempre l'última paraula en coses de tàctica, estratègia, doctrina i consigna; en tot, vaja. I aquesta autoritat ja s'ha pronunciat. En contra, com sempre.
A ERC no només no desmenteixen el llibre del President, sinó que ho confirmen: la tasca d'ERC en general i Junqueras en concret és boicotejar la independència avui en nom de la independència demà.
Junqueras i ERC són els pitjors enemics de la independència. Allò seu no són errors, equivocacions, inèrcies. És un pla deliberat per fer fracassar la independència. Un pla pervers: o la independència la fa ERC com ERC vol (independència "d'esquerres") o no es fa i, com que ERC no vol la independència no es farà. O això creuen.
La profecia d'en Junqueras té la clau: "La confrontació amb l'Estat ens porta a perdre". Però això evidentment no és veritat sense més. De confrontació ja n'hi ha prou. Tret que, per obra de l'esperit sant, seure a la presó no sigui una prova de confrontació sinó de col·laboració amb l'Estat. El que ens porta a perdre, vol dir el MHVP Junqueras, és que sigui intel·ligent. Que sigui capaç de llegir entre línies la falsedat de la proposta de la llegendària taula de Camelot i que, aprofitant la finestra d'oportunitat, la majoria independentista de la societat i el derrotisme confés d'ERC, vagi pel dret i proclami la DUI.
Llavors, ploura tota mena d'amenaces. Si algú vol fer-se una idea de fins on està disposat a arribar l'Estat espanyol per impedir la independència pot veure el vídeo "L'estafa andorrana".
La conclusió d'en Junqueras està dictada per la por. La por no "a perdre" en abstracte, sinó a perdre en concret la situació d'hegemonia del seu partit a una comunitat autònoma de l'Estat espanyol.
Amb la proposta de "confrontació intel·ligent" podem perdre; però també podem guanyar.
Amb la taula de Camelot no anem enlloc.
