Els bancs m'impressionen. Em semblen éssers sobrehumans capaces de negociar amb els diners com a matèria primera, és a dir, capaces de materialitzar el valor, ja que els diners són el símbol del valor. Capaces, de prendre com matèria primera, com substància, el valor, una cosa que és immaterial perquè és un atribut. Taumaturgs sobrehumans, de vegades Molochs que trepitgen les persones a llur pas, i no és cap metàfora perquè els fan fora de llurs cases o feines o els estafen als llurs estalvis. Per descomptat, aquests Behemoths venen sempre del braç d'un Leviatan, que presta la cuirassa repressiva pràctica quan cal, que és sovint.
El saber convencional veu els bancs com els motors de la indústria, el comerç i totes les benediccions del progrés. Els bancs són eines imprescindibles del desenvolupament no només econòmic. Que també tenen la seva cara fosca, fins i tot de vegades delictiva? Sense cap mena dubte. Els bancs són obra d'éssers humans que, com se sap, som fets de fusta torta i, com Hèrcules, hem de triar entre el bon camí i el dolent i, com Hèrcules, de vegades ens equivoquem.
Sobre o infrahumans, els bancs són convenients per tal que una nació esdevingui un Estat. Convenients i no sempre, i molt menys necessaris. L'assoliment de la independència de Catalunya, la revolució catalana, és cosa de societat sencera i els bancs hi tenen una influença major del què sembla i menor del què els sembla.
Si la informació de premsa és correcta, la fusió entre CaixaBank i Bankia es fa en condicions molt favorables a la primera que triplica el valor a la borsa de la segona. Pel que fa als temors que la fusió sigui una pèrdua de possibilitats de CaixaBank com a banca nacional catalana cal recordar que l'entitat no es defineix pel seu caire independentista.
Deu ser part de la taumatúrgia bancària però no arribo a entendre perquè presidirà la nova entitat el president de la part minoritària. Tret que sigui un anunci d'intencions: vosaltres pagueu i nosaltres tallem el bacallà. Però això no té cap lògica bancària, encara que sí que la té política. La de sempre.
