"Només contemplem un govern independentista", diu la regidora Altadi.
Si ja el tenim fa gairebé quatre anys! Sorprès, el lector quasi s'ennuega amb el croissant. Fa gairebé quatre anys que hi ha una majoria absoluta independentista al parlament i un govern en consonància.
El que no tenim és la independència.
Aleshores, quin govern independentista contemplen a JxC? Un com el que tenim ara? A bon entenedor, poques paraules, oí? "Només contemplem un govern independentista" de debò. És el que la regidora volia dir. Tampoc no sap la regidora Artadi si ERC contempla només un govern independentista. Ho sap perfectament: ERC no només no contempla un govern independentista sinó que cerca desesperadament un tripartit "dependentista". Però no pot dir-ho per cortesia, encara que ho diu pel qui vulgui entendre.
Està clar que demanar eleccions amb el pretext de no deixar el calendari electoral al TS és fer el joc del mateix tribunal (i això ho diu Artadi amb totes les lletres), donar-l la feina bruta feta. Cosa gens intel.ligent quan es presumeix d'independentisme al bar.
La precisió d'ubicació ideològica al benaventurat "centre" és de rigor, però innecessària a parer meu. Al "centre" li cal una esquerra i una dreta per definir-se i ja estem parlant de partits, que és com parlar de les neiges d'antan. Una prova és que la mateixa concepció dels nous JxC, amb el concepte de la doble militància, no s'adapta gaire al joc partidista normal. Els partits no es roben la clientela. Es tracta més d'un moviment, titllat partit per raons legals.
Oltra prova, molt més adient, la regidora Altadi defineix els nous JxC ras, curt, i català com al "partit del president Puigdemont". Quan es planteja la qüestió del carisma -i cal fer-ho perquè el MHP Puigdemont és el màxim actiu de la revolució catalana- totes les determinacions d'espais ideològics, esquerra, centre, dreta, perden llur sentit i han de quedar en suspens fins a resoldre una qüestió prèvia: la independència.
Sense independència, aquestes determinacions són fictícies perquè es fan valer a dos àmbits de legitimitat no només diferents, sinó fins i tot enfrontats.
Només la independència donarà sentit a les posicions ideològiques a Catalunya.
