Visc a un poble on l'alcalde, un home d'ERC, es creu amb dret a fiscalitzar les opinions dels veïns i a barallar-se amb ells per raons ideològiques a les xarxes. Una situació ridícula que només s'explica pel nivell mental del paio i que recorda les aventures del mossèn don Camillo i el batlle comunista Peppone a les novelles de Giovanni Guareschi. Amb la diferència que jo no sóc mossèn i Peppone era molt millor persona que aquest tafaner tros de quòniam que, com es pot veure, la té presa amb mi .
Aquestes dues captures de tuiter són d'ahir, però tinc més d'altres dies. Sóc l'obsessió de l'alcalde que es passa el dia al tuiter perquè deu pensar que la seva feina no és treballar pel poble, sinò afalagar els seus superiors jeràrquics a la secta (el seu TL és aclaparador) i fustigar i denigrar els veïns que no li agradin.
No escriu molt perquè els de la secta rufianesca són de poques paraules i més si han de ser escrites. A canvi, posa moltes emoticones, com els nens; estil de la casa.
En fi, espero que no passi de ficar-se amb els veïns per raons ideològiques a posar-les multes per llurs opinions polítiques.
Convindria que l'alcalde s'assabentés que d'ençà del segle XVI ja no hi ha principi "cuius regio, eius religio", o sigui, que la confessió dels subjectes ja no ha de ser necessariàment la del governant.
Hi ha un dret dels ciutadans a dir i escriure en llibertat sense haver de suportar que les autoritats es fiquin amb ells per les seves opinions polítiques.
Penseu prohibir-ho?
