Navegant per Twitter es troben coses meravelloses. Aquest és un article d'octubre passat del rector de la Universitat de Komazawa, Muramatsu Tetsufumi, sobre una estàtua tricèfala d'un Asura (una mena de semideu) del temple de Kofukugi, al Japó. Molt curiós.
No sé gaire d'escultura budista, però no em sembla haver vist representacions d'Asures o boditsaves tricèfales i menys del mateix Buda. El budisme no és una religió, però, si ho fos, seria monoteista. Les figures tricèfales, en canvi, són molt freqüents a l'hinduisme. La principal és la representació de la Trimurti, Brama, Vixnú i Xiva. L'hinduisme és una religió trinitària, com el cristianisme, al qual les altres dues religions abrahàmiques consideren un culte politeista.
Gairebé ningú no se'n recorda, excepte els experts, suposo, que en el cristianisme medieval era freqüent representar la trinitat com un Crist tricèfal. Fins i tot amb un sol cap, però quatre ulls, tres nassos i tres boques. Es representava així el complicat misteri de la Santíssima Trinitat de manera visible als fidels en pintures, taules, miniatures. Els Crists tricèfals són la versió cristiana de la Trimurti hindú.
A la versió cristiana es tractava de mostrar que els tres rostres eren el mateix perquè Déu és tres en un. Però les figures recordaven les representacions dels diables i l'Església les rebutjava perquè les considerava figures monstruoses. El Concili de Trento, que va regular la iconografia catòlica, les va excloure. Finalment, el Papa Urbà VIII va manar destruir totes les representacions trimòrfiques el 1628 i Benet XIV totes les tricèfales, el 1745. Pràcticament, no n'ha quedat ni una. Els Cristos tricèfals han desaparegut com si mai no haguessin existit. Una damnatio memoriae gairebé absoluta. Encara se'n troba algun a esglésies remotes d'Amèrica Llatina o a convents perduts d'Espanya.
A l'art civil tampoc no hi ha tricèfales, amb alguna excepció com ara el quadre de Tiziano, “Al·legoria del temps governat per la prudència”, de 1565-70, (una versió del tema de les edats de la vida) que en representa dues, a dalt, l'ésser humà, la joventut, la maduresa, l'ancianitat i, a sota, els animals, el gos, el lleó i el llop.
La tricefàlia cristiana és sempre transcendental. La de la Trimurti és una representació pura, una narrativa d'exuberància ornamental i molt generosa en l'atribució de caps. De vegades un dels elements de la Trimurti també és tricèfal; de vegades, apareixen quatre caps. Ravana, el malvat rei de Lanka, enemic de Rama al Ramayana, el que li pispa la noia, té deu caps.
