L'episodi d'Elif Eralp és un símbol de la catàstrofe civilitzatòria que vivim. L'esquerrana d'origen turc s'ha traït a si mateixa i ha deixat al descobert la profunda immoralitat de l'aliança actual entre l'esquerra occidental i l'islam. Ella, el seu marit, la seva família són ostatges de la barbàrie islàmica amb què s'han aliat públicament. I, en lloc de reconèixer netament aquest fet, es proposa litigar contra Der Spiegel per haver-ho fet públic.
O sigui, va contra la llibertat d'expressió, conquesta de la civilització occidental i pretén continuar amb la seva carrera política basada en la promesa de seguretat als berlinesos quan no és capaç de garantir la seva pròpia i la dels seus. Amb la denúncia, pretén amagar la seva mentida. Fa ús d'aquesta llicència inhumana que els moros anomenen “takiya”: mentir per amagar les teves veritables intencions.
Segons diuen les esquerres wokes, aquestes intencions són acabar amb el capitalisme, el racisme, el patriarcat, la desigualtat, l'explotació dels treballadors i el risc de canvi climàtic. I, per aconseguir-ho, ara que el famós proletariat amb què comptava antany, ha desaparegut, ha anat a buscar-lo entre els “condemnats de la terra”, s'ha aliat amb els sempre abundants i molt agressius moros. Ha construït un relat fantàstic, parlant d'una Palestina que només existeix al seu cap, però que li permet destruir la civilització a Occident mentre oneja les insuportables banderes jordanes sense l'estela. Ajuden els dirigents europeus estil Sánchez, Macron o Burnham que propalen la calúmnia del “genocidi” israelià, creient que, amb aquesta mentida apaivaguen els terroristes que han envaït Europa i controlen les organitzacions d'esquerra, com ara Die Linke alemanya, la France Insoumise francesa, la CUP o l'ERC catalanes.
En realitat, l'objectiu d'aquestes esquerres i llurs aliats terroristes oberts o ocults, com els batlles de Nova York o Londres i, en general, tots els moros que ocupen càrrecs polítics a les democràcies, és destruir l'estat de dret i implantar la tirania d'una ideologia totalitària i misògina, la Xària. Per això es valen de dos elements. El primer, que ja és a la vista de tot el món, és el finançament del terror a càrrec de les immensament riques tiranies petrolíferes: la compra de polítics, organitzacions senceres, departaments d'universitats, mitjans de comunicació, capellans i figures públiques. És a dir, la corrupció de les institucions democràtiques occidentals.
El segon, que l'episodi d'Elif Eralp ha posat al descobert és la por que aquests esquerrans tenen els seus aliats terroristes. Els dirigents de l'esquerra woke són uns corruptes venuts als suborns musulmans i, a més, uns covards que no gosen dir la veritat, és a dir, que són la cinquena columna de la barbàrie sarraïna a tot Europa.
