Però, home, hi havia cap dubte? No és evident? És molt clar i no calen estadístiques. Tot i això, hem fet aquesta enquesta, per tranquil·litzar l'autoritat, que és la que paga. Amb 250 trucades no es pot predir ni el temps d'aquesta tarda. Però és igual. Es prenen altres enquestes, se'n fa una mitjana, es claven els resultats que vol el pagador i, com deia l'escriptor González Ruano, en acabar un article, es passa a cobrar.
De la difusió de tan òbvia notícia se n'encarrega la premsa digital germana, singularment el Nacional i VilaWeb, també beneficiaris de les generoses subvencions de la Generalitat. A l'escrit se suma el que es vocifera a les ràdios (pública i privada) les imatges enlluernadores de TV3. Tot plegat, una esfera mediàtica constituïda en cúpula de manipulació més impenetrable que la Iron Dome d'Israel. De vegades, però, penetra algun raig de llibertat d'expressió. Un comentari burlaner de la diabòlica xarxa tuitera, per exemple, apareix en pantalla per negligència dels camarades vigilants. Gràcies als deus, surt corrents en Cruanyes a demanar perdó, més afligit que si hagués insultat el gat de l'amo.
El Nacional és la nau capitana de la flota imperial castellana. Per això convida a la festa del seu desè aniversari al comandament espanyol a la plaça, president Illa (el del 155 i la societat civil catalana) i altres autoritats. Alguns troben obscena aquesta promiscuïtat de la premsa amb el poder polític. És gent que viu ancorada al passat. Avui cal atendre sobretot els 6,88 milions d'euros públics cobrats pel diari. Són diners públics, sí, però ¿no és meravellós que tots els ciutadans financin un diari, encara que no el llegeixin? Passa el mateix amb la ràdio i la televisió públiques. La democràcia mana que les paguin fins i tot els que no la senten ni la veuen. Qui ho dubti és d'extrema dreta.
Aquí entra el més combatiu i crític VilaWeb, refugi de “proscrits”, alguns contractats a mitjans institucionals. Cal una veu valenta, clarament antisemita, que defensi el dret dels musulmans (tots ells vulnerables) a tenir brots psicòtics i tallar el coll als vianants a l'atzar. I que també tanqui el pas a l'extrema dreta, expressió que, per a VilaWeb, és sinònim d'Alianza Catalana. Un partit que s'obstina a publicitar el seu programa per tal de provocar els demòcrates de la CUP, rebre les hòsties corresponents i queixar-se després de les agressions. Un vici típic de l'extrema dreta.
Al desè aniversari d'El Nacional es va presentar com un sol home la clientela subvencionada i la que aspira a estar-ho en temps d'incertesa. Va ser una festa brillant, sense mirar despeses. Les subvencions tenen un costat humà: agrair tendrament la seva feina als que ens governen i als que les aplaudeixin.
