Mai he sentit aquesta parella de conveniència electoral, que diu que és d'esquerra, parlar de res d'interès. Mai de llibres, teories, idees o autors, coses a què l'esquerra és molt aficionada. Mai li he sentit citar Marx, Lenin, Trotski, Gramsci, Sartre, Althusser, Foucault, Chomsky, Habermas, Negri, Said, i la resta de la galàxia crítica. Mai.
Així que, quan tots dos, cadascú en el seu estil, es declaren d'esquerra no sé a què fan referència ni què volen dir. Bé, no només jo; ningú. I quan diuen voler la unitat de l'esquerra encara se sap menys.
Fins que han aparegut al famós programa de TVE, deixant les coses clares d'una vegada per totes. Per esquerra entenen menjar-se respectivament el cony, la cigala, el cul i pràctiques semblants.
Molts dels alienats que els adoren celebren el gran pas endavant que significa tanta desinhibició, un pas endavant en la revolució sexual, que ja proclamava l'al·lucinat Wilhelm Reich, pare de la teoria de l'“orgó”, fa vuitanta anys. La novetat és que ara es predica des de la televisió pública, la que paguem tots i que miren persones per a qui aquest llenguatge és repulsiu. Com també la miren els nens, a qui Montero vol veure cardant amb persones adultes, probablement perquè com ella no els té propis, no li importa l'efecte que els pugui causar.
Suposo que, en aplicació de la doctrina marxista de la unitat de la teoria i la praxi (11a Tesi sobre Feuerbach) tots dos hauran donat exemple del que prediquen. Al capdavall, menjar cigales, conys, culs no és delicte i si se'n pot fer la revolució, aconseguir un món més humà i més justícia social, per què no practicar-ho?
Quantes cigales, conys o culs caldrà menjar per passar de repartidor de magatzem a portaveu d'un grup parlamentari pseudoindpendentista sense visitar una sola biblioteca i només pantalles de Tik-Tok? I la valquíria? És menjar la cigala del mascle alfa la millor manera d'arribar a ministra i després donar lliçons de feminisme?
Les expectatives electorals de tots dos teòrics menjaconys són molt reduïdes. Tot i això, compten amb el suport d'una televisió pública que, a més de confondre el cul amb les témpores, com fa sempre, ara també confon el periodisme amb el mengacigalisme. Tot sigui per tal d'aconseguir que aquesta parella de menjaconys tregui un escó al Congrés i, amb ell, la pagueta de 120.000 € l'any, l'única cosa que els interessa.
Una darrera observació. Com que està pràcticament en període electoral, tot i tenir la boca plena de cigales i conys, la nostra sacrificada parella desgrana el seu programa electoral perquè no els acusin de frívols: reducció de lloguers del 40%, jornada laboral de 30 hores, immigració il·limitada conys i cigales per menjar, i extermini d'Israel.
