A López Burniol l'han fet fora de La Vanguardia per dir el que tothom sap: que el conflicte de Ceuta en pot ser un altre 98, aquest cop un 2029 profetitzat per Alexandre Deulofeu. I amb exactitud. Recordeu que l'apotecari de la matemàtica de la història situava el 2029 la fi de l'imperi espanyol. I les dues places de sobirania, Ceuta i Melilla, que ara es desprenen de la cua de l'estel caduc espanyol, són les últimes miques de l'imperi.
Una part de l'esquerra que és al govern (els comunistes i els palestins) es troba molt incòmoda, havent de defensar el que en el fons del seu cor islamomarxista veuen com les últimes colònies en sòl africà. Els titelles d'aquest mateix govern, ministres, periodistes i intel·lectuals en nòmina criden a veu al coll (si no, no serien espanyols, com diria León Felipe) que Ceuta i Melilla són espanyolíssimes, més espanyoles que Don Pelayo. I potser tenen raó. Però la raó té menys importància a la Realpolitik que la integritat física d'una dona cristiana i bella a terra de moros. L'únic que compta són els canons que, segons Napoleó, mesuren la teva força.
I la d'Espanya en aquest cas és nul·la. Els seus canons disparen amb pólvora mullada. Mullada per la ideologia woke i proislamista d'aquest govern d'absolutes mediocritats. L'estúpida obstinació de Sánchez per semblar el més progre de la facultat ha conduït el país al desastre. Fa anys que està aliat amb els musulmans i, com a bon antisemita, tracta de fer la vida impossible a Israel. També s'ha enemistat amb els Estats Units de Trump i el conjunt de la Unió Europea.
Ara els que ell creia els seus aliats, els moros, fent bona la seva fama de dobles i falsos, no només l'han abandonat sinó que són els seus enemics més ladins i li plantegen un problema demogràfic i militar a Ceuta que el govern espanyol és incapaç de resoldre, esperant el cop final, una nova marxa verda quan al sàtrapa marroquí li passi pel cap.
Incapaç d'enfrontar-se a aquesta crisi, Sánchez ha canviat les Canàries per Andorra, com si fos un influencer, però va continuar apartat, amagat davant la crisi ceutí com fa el seu amic Illa quan té un problema que és diàriament, cosa que li molesta el gaudi dels més de 140.000 € amb què aquest subdelegat espanyol endolceix la seva feina, amargada pel malson de la Sílvia Orriols.
El país sembla un episodi de la "Pantera Rosa". Els ministres del govern es contradiuen en públic i no es parlen en privat. Tota Espanya sembla una granja artificial d'espies marroquines, alguns lloats directament per El País i el seu bombàstic sentit de la seva pròpia importància. Ningú sap què fer amb els milers de persones que vaguen pels carrers de Ceuta robant, violant i delinquint mentre la creu vermella els reparteix queviures i altres menesters amb els nostres diners i la premsa del règim (tota) menteix més que els cretencs de Epiménides.
Tenia raó Deulofeu, l'imperi espanyol es dissol. Espanya cau a trossos, Sánchez és a Andorra, habitant de l'hotel de luxe a la vora de l'abisme, com deia Lukacs d'Adorno i els seus nois.
Això, si no està cobrant dels emirats petrolífers per combatre la Yahiliyyahh a Espanya.
Sona l'hora dels catalans. Però la nostra corrupta partitocràcia, els lladres “amalgamats” del catalanisme fictici veuen la crisi de Ceuta com una ocasió per continuar robant recursos públics a través de la DGAIA.
O sigui, després de tot, allò que Deulofeu no va arribar a preveure, és que Catalunya s'enfonsaria amb l'imperi espanyol.
