Una ullada al santoral mostra que hi ha molts sants que, seguint l'Evangeli de Sant Marc, van vendre tot allò que posseïen, ho van donar als pobres i van seguir Jesús. El més notori, San Francisco de Asís, que no va vendre res, però va deixar-ho tot al seu pare. A més, parlava amb els animals i els amansava perquè era pobre, cast i obedient.
És el que, en romà paladí, es diu “predicar i donar blat”.
Als de la CUP els passa com, segons llegenda, passava a un important polític liberal espanyol del XIX, que no sabia on anava, però estava convençut que, on anés, perdria el camí. Són diversos els pesos pesats -i molt pesats- d'aquesta organització anticapitalista trufada de capitalistes que donen la raó al vell adagi que "l'ésser humà neix incendiari i mor bomber". Aquí hi ha una bona mostra de bocamolls molt radicalitzats, retratats pel fogós verb d'Arnau Borràs. En resum, sembla una nòmina de funcionaris, tots endollats en institucions públiques, guinguetes de l'anomenat tercer sector (nom caritatiu per a una estafa sistemàtica del món woke) o negocis familiars.
Fills de Marx i la Coca-Cola que, a l'efervescència de la primera i la segona i la tercera joventut, van decidir viure pericolosament, com aconsellava Nietzsche. Per un temps, és clar, no els agrada la idea d'abraçar-se a una mula. L'elit anticapitalista juga, com sempre, a épater le bourgeois, atacant, què sé jo, la sacrosanta propietat privada, sobretot; la de béns immobles que no siguin els seus. És l'herència dels situacionistes del 68: "sigueu realistes; demaneu l'impossible".
La CUP és un espectacle en què els actors estan entossudits a trencar la quarta paret allà on es trobin, al faristol del parlament, als programes de televisió, a les tertúlies de la ràdio, a tot arreu on són i són a tot arreu on hi hagi calés. Volen arribar a tothom. Per això parlen d'unitat popular, compartint l'adjectiu amb el PP, el partit dels pares.
Voldrien ser dandis, però els falta estil i els sobra mal gust de paraula, obra i vestit. Ni per a flaneurs donen el punt. I si parlem de les qüestions de gènere i de les relacions sexuals entre els seus membres, entrem al món de l'antimatèria. Els casos d'assetjament sexual estan més ocults que la pederàstia a l'església; en canvi, s'airegen els romanços de les camarades amb els policies infiltrats del règim.
La CUP ha estat un experiment de cavalcar el capitalisme en benefici dels cavalcadors.
