Els d'Octuvre han enxampat Parlon i Trapero mentint en seu parlamentària i donant cobertura a un muntatge policial aixecant fals testimoni per empresonar injustament un ciutadà. És a dir, comportant-se com dos delinqüents. I ho han provat acuradament, recolzant-se, a més, en una sentència judicial.
El més lògic seria que hi hagués un gran escàndol i que els dos càrrecs fossin deposats ipso facto, a banda de denunciats al jutjat.
Tot i això, dies després, el govern no es dona per assabentat i no ofereix cap explicació; l'oposició només ha demanat la compareixença parlamentària d'en Trapero i la premsa està més callada que un convent trapenc. Ni un sol diari català porta l'assumpte a la portada. Sembla com si un mantell de silenci s'hagués planat sobre Catalunya. El mantell dels diners públics que xuclen per callar.
Voleu una mostra més clara del que és un règim partitocràtic corrupte? És el silenci del despotisme. Els ciutadans són vassalls, sense drets. Aquí ningú governant no se sent obligat a donar compte dels seus actes.
Tots abusen de la seva presència il·limitada als mitjans, des dels quals adoctrinen la gent, però no per respondre a les qüestions que veritablement afecten la col·lectivitat, sinó per enganyar-la.
¿Algú ha sentit alguna vegada Oriol Junqueras parlant de la DGAIA, que és un presumpte lladrocini de centenars de milions i deixa clar que ERC és un partit corrupte? Silenci absolut. Algun periodista li ha preguntat a les dotzenes d'entrevistes que li fan a la tv, la ràdio, els diaris? Ni un. No és cap càrrec públic, està inhabilitat, no representa ningú, però està cada dia als mitjans perquè és el que paga els periodistes, el capo mafiós de la banda d'ERC.
Catalunya es vanta de ser una societat moderna i avançada, però les seves elits són una colla de covards submisos a la tirania d'uns lladres.
El senyor Illa no ha fet ni tan sols gest d'exigir responsabilitats a la consellera Paneque, la de la “normalitat perversa”, que té el sistema de Rodalies en estat catatònic per pura incompetència.
La senyora Mònica Martínez Bravo, consellera socialista in partibus infidelium, pensa alguna vegada donar una explicació no només del lladrocini de la DGAIA, sinó de per què es continua produint amb el vistiplau del govern?
Silenci absolut. Dels catalans s'espera que protestin contra Espanya per la seva dominació colonial, però que treballin i callin quan els roben i oprimeixen altres catalans.