Ho diu el principal digital de l'esquerra woke espanyola: el nou batlle de Nova York és “socialista i musulmà”. I no ho diu com una contradicció o una incongruència, sinó com una cosa lògica i natural, malgrat la tradició laica del socialisme. Tanmateix, "socialista i musulmà" és un oxímoron que només es pot enunciar per enganyar els pobres d'esperit. Només l'esquerra woke, composta per una barreja de cretins, terroristes, comunistes i purs estafadors diu que es pot ser socialista i musulmà alhora.
El mateix interessat ho deixa clar quan obre la boca. En el seu discurs de presa de possessió, una peça de retòrica demagògica, afirma literalment que vol substituir el “fred i aspre individualisme per la calidesa del col·lectivisme”.
Ahir, Palinuro deia que el col·lectivisme havia estat la doctrina més assassina del segle XX. Avui toca analitzar-ho amb més detall.
Per “col·lectivisme” la història de la filosofia política coneix dues formes: el comunisme, primerament formulat com a utopia a La República de Plató, que acabà en un totalitarisme assassí al segle XX a Rússia, Xina, etc., i l'organicisme, el remotíssim origen del qual podria trobar-se amb certa injustícia a Aristòtil, però que va aconseguir el seu màxim fruit en el nazisme y el feixisme. Resum: el col·lectivisme acaba sempre en totalitarisme.
I això és el que Mamdani troba molt càlid.
En una societat col·lectivista, l'individualisme -la doctrina de la primacia de l'individu- no hi té cabuda. Ho explica molt bé Bertolt Brecht, cèlebre dramaturg comunista, a la seva “Lloa al partit”, L'individu té dos ulls, però el Partit en té milers.
L'islam és organicista. L'individu se supedita a la col·lectivitat, però no de manera mecànica, sinó orgànica, com diria Durkheim. L'individu no compta més que l'ovella en un ramat. En mil quatre-cents anys, l'islam no ha conegut escissions ni heretgies importants, fora d'aquella primera entre sunnites i xiïtes. No hi caben els factors individuals, moltes vegades contraris a la col·lectivitat. Això, només és possible al cristianisme. Els musulmans tenen el mateix individualisme que els tèrmits i les abelles i el seu totalitarisme ha causat més milions de morts que el col·lectivisme polític de nazis i comunistes.
La intenció de l'alcalde musulmà és clara. No la podrà culminar, perquè li falta poder, però intentarà fer la vida impossible als individualistes. L'antisemitisme ja és la seva primera manifestació. Que ho hagi fet a Nova York, la ciutat on es va formular la cèlebre al·locució de Howard Roark a “El brollador”, d'Ayn Rand, és la primera crida al combat de la guerra que s'acosta de l'islam contra Occident.
