Gràcies a la traïció de l'esquerra woke. Com? Mitjançant dos fracassos: el primer del marxisme, en vaticinar que el capitalisme generaria una proletarització creixent de la societat, és a dir, un augment de la base electoral de l'esquerra. El segon l'enfonsament del comunisme a tot el món.
L'esquerra va entrar aleshores en una crisi que semblava terminal. Però, en lloc d'analitzar els dos fenòmens i extreure'n conclusions per millorar-ne les possibilitats, va perseverar en l'error. Va canviar el seu nom; van desaparèixer els partits comunistes, substituïts per altres pintorescos, “margarida”, “insubmisos”, “podem”, etc., i va buscar nova base electoral, que va trobar entre els immigrants del Tercer Món els que va acollir amb braços oberts, com a futurs votants. No li va importar que aquests no fossin la tradicional classe obrera sinó més aviat una massa que Karl Marx anomenaria “lumpenproletariat”, amb una important aportació de delinqüència. El cas era tenir vots per aconseguir el poder i transformar les societats lliures occidentals en la dictadura del proletariat, mitjançant la cèlebre tàctica trotskista de l'entrisme.
Amb això traïa la tradició crítica, il·lustrada, secular d'occident a favor de forces polítiques que propugnen la teocràcia, la misogínia i el fanatisme. Així es va arribar a l'aliança entre l'esquerra i l'islam que té com a objectiu la destrucció d'Occident. Aquesta aliança es fonamenta en el comú odi d'esquerrans i musulmans als jueus, en el seu antisemitisme compartit. L'esquerra diu que no és antisemitisme, sinó antisionisme i que es legitima en la resolució de l'Assemblea General de l'ONU 3379/1975, segons la qual el sionisme és una forma de racisme. Oculta, però, que aquesta resolució va ser derogada per una altra de posterior, la 46/86 de 1991. L'“antisionisme” és, en veritat, antisemitisme.
Amb els esquemes mentals de la guerra freda i l'edifici teòric de l'anomenat “pensament postcolonial” l'esquerra va fer seva la "causa palestina", una fabulació per tal d'exterminar els jueus. Han estat els partits de l'esquerra woke, el Partit Demòcrata americà i el Partit Laborista anglés els que han elevat a la condició de batlles de Nova York i Londres dos musulmans, que és com proposar per a governants de democràcies a totalitaris, però, això sí, esmunyedissos, mentiders, falsos.
Aquesta parella de fidels musulmans són especialistes a amagar les seves veritables intencions, però, cada cop que obren la boca, aquestes es transparenten. És el primer que ha fet Mamdani, probablement el més ximple dels dos, en dir que pretén substituir la fredor de l'individualisme per la calidesa del col·lectivisme. Qualsevol que tingui un coneixement, encara que sigui superficial, de la història, sap que “col·lectivisme” és el nom de la ideologia més criminal del segle XX.
La ideologia del Gulag.
