No se n'han sortit amb l'intent de continuar saquejant els petits propietaris. La gent comença a adonar-se del cost d'aquests pocavergonyes al govern. Les enquestes internes auguren un futur ombrívol. Tenir tots els mitjans comprats amb els diners públics ja no garanteix les eleccions. S'han vist obligats a sortir al carrer, a intentar enganyar la gent de nou.
El fantasma que agiten és la por a l'extrema dreta. No parlen mai de l'extrema esquerra perquè són ells mateixos. Agiten un espantall a veure si la gent es resigna a aguantar la seva política d'extermini de les classes mitjanes i privilegi de la invasió musulmana. Carreguen les tintes a les descripcions. Tot el que pot carregar les tintes algú com Rufián que tinta n'ha vist poca a la vida.
S'afegeix a la festa l'estel de la tramuntana, fins ara contrari a la idea de la unió hipostàtica de l'esquerra, independentista i espanyola al mateix temps. L'ha convençut el profeta paleocomunista Tardà: mira, Oriol, que perdem les eleccions, haurem de deixar de robar, tornar el que ja hem robat a la DGAIA i per tot arreu, no controlarem els mitjans, i fins i tot és possible que la gent s'assabenti que els genocides són els musulmans.
Terroritzat, l'estel de la tramuntana ha acudit a prestar la seva il·lustrada ajuda a Rufián a València, encara que, com és el seu costum, ha sortit cames ajudeu-me quan la gent ha començat a esbroncar-los. El nou evangeli de les “esquerres plurinacionals” és una còpia de la França Insubmisa, el partit de l'esquerra proislamista que pretén convertir França, el país de Molière, en un califat de Tartufs i Harpagons.
A Espanya, sempre més endarrerits, el partit de Rufián, de moment, només compta amb una propagandista islàmica al Parlament de Catalunya i no és precisament una llumenera. El que haurien de fer és proposar com a cap visible d'aquesta unió de les esquerres plurinacionals una islamista ben enfundada en un burca. Així no es podria saber de quina nacionalitat era.
Al capdavall, el que caracteritza l'esquerra espanyola i catalana és el seu feminisme encendrat que es mostra clarament en l'aferrissada defensa que fan de les dones a l'Iran i, sobretot, a l'Afganistan.
Aquest projecte de l'hora vint-i-cinc de la unió de les esquerres inclou les esquerres espanyoles en la seva aràbiga diversitat. Confia controlar els mitjans de comunicació, tots en sintonia amb l'esperit woke de l'època. L'alma mater del projecte és el tsar de la comunicació, Jaume Roures, una mena de ciutadà Kane mediterrani. La qüestió és si la unió de les esquerres espanyoles li surt tan bé com a Kane la carrera de la seva dona, Susan Alexander Kane.
