El president Sánchez sembla ostatge d'un partit d'ultraesquerra amb quatre diputats al congrés, cosa que s'adverteix no només en el joc brut del fracassat decret trampós sinó en la decisió de regularitzar 500.000 immigrants il·legals i la delirant política internacional espanyola que ha convertit Espanya en la principal aliada de Hamàs i el terror.
Amb la derrota del decret òmnibus, tota la maquinària propagandística de l'esquerra ha orquestrat una campanya demagògica per acusar la dreta de votar contra la pujada de les pensions.
Però vivim a l'era digital i les xarxes s'han encarregat d'explicar el joc brut dels socialistes i els seus aliats. Era un parany per prorrogar un any més això que anomenen “l'escut social”, una política arbitrària i confiscatòria que, de fet, beneficia els fons voltor contra els quals diu lluitar, igual que la regularització dels il·legals beneficia la patronal.
Irene Montero, que no és diputada, ha encapçalat l'atac amb la seva habitual agressivitat. Aquesta senyora es va enfilar a la direcció de Podem pel tradicional mètode ficar-se al llit amb l'amo del partit, per dir-ho suaument, però va donant lliçons de feminisme per tot arreu. Viu dels diners públics en un xalet de luxe i anomena “rendistes” els petits propietaris d'immobles a qui pretén expropiar. És la imatge viva de la hipocresia d'una esquerra que fa el contrari del que predica. I no para de predicar.
Eliminació de la seguretat jurídica de la propietat, inundació d'immigrants il·legals, afavoriment de la invasió islàmica, destrucció dels serveis públics i greuge comparatiu entre el tracte que reben els immigrants i el que es dispensa als ciutadans espanyols i catalans. Aquest és el lamentable estat d'Espanya i Catalunya desgovernades pel socialisme i la ultraesquerra. La cirereta de la copa que dona la mesura de l'estofa moral d'aquesta esquerra és que utilitzi les pensions com a mitjà de xantatge per imposar els seus deliris.
La casta política espanyola i catalana són dos grups de privilegiats que viuen de repartir-se els diners públics com els filibusters es repartien el botí de les seves gestes. El congrés acaba d'aprovar 53 milions per als partits polítics. Una oligarquia que viu parasitant els ciutadans.
El gobierno de l'esquerra progressista té comprats tots els mitjans de comunicació als quals el Consell de Ministres dedicarà aquest any 271 milions d'euros, diu que per a publicitat institucional. Han muntat una dictadura mediàtica en què només accedeixen a l'esfera pública els islamofeixistes, l'extrema esquerra, i els antisemites.
Com que Junts ha gosat votar contra el govern, algú podria pensar que potser també pot votar una moció de censura, l'única possibilitat d'acabar amb aquesta farsa de la pseudoesquerra woke que té el país col·lapsat. Però temo que mentre la dona de Puigdemont continuï gaudint d'un endoll de 7.000 € al mes a la DIBA governada pel PSC, això no passarà.
