A Catalunya un d'aquests celebrants, també docent, pujava un tuit pregant que es despatxés de la mateixa expeditiva manera Sílvia Orriols. Un docent fanàtic. Quina pedagogia! Ferrer Guàrdia deu estar revoltant-se a la seva tomba d'afusellat.
I com hem arribat fins aquí, amb fanàtics com a professors?
El desastre té dos responsables principals, els polítics i els mitjans de comunicació. Els primers detenten el poder compensant la seva incompetència amb la seva corrupció. Els segons, finançats pels polítics, viuen d'amagar la realitat i de propalar una imaginària consistent en un pensament únic de tipus panglossià.
Tanmateix, per saber quina és la realitat, la que viu la gent al dia a dia, en relació amb el problema més urgent, el de la immigració, especialment la musulmana, només cal sortir al carrer i preguntar. O mirar les xarxes socials, que són la veu i la imatge del carrer.
Quin grau de seguretat de les coses i les persones hi ha als barris de les ciutats i pobles? Ah!, però qualsevol intent de relacionar la inseguretat i la delinqüència amb la immigració il·legal es considera racista.
Què passa amb els serveis socials de tota mena? Desbordats per l'atenció als immigrants il·legals en detriment manifest de la població autòctona. I ja no es parli del problema de l'habitatge i la inenarrable xacra de les okupacions.
Entreu als llocs de treball. Pregunteu als sanitaris, als policies, als funcionaris de presons, als bombers, etc., en quines condicions treballen. Pregunteu als comerciants. Als pagesos.
I l'ensenyament. Pregunteu en quines condicions treballen els docents.
I aquí ve la sorpresa. Entre els docents, sotmesos a la mateixa barreja d'incompetència i corrupció de la resta, hi ha un suport majoritari a la política woke que els ha portat a treballar en circumstàncies insuportables.
Un deliri com el de l'aital Roger Jofré només és comprensible perquè es tracta de fanàtics, al nivell dels Hare Krishna o els adoradors de la deessa Kali. Això no deixaria de ser graciós si no fos perquè aquests fanàtics procedeixen com l'Església catòlica, colonitzant la ment dels nens, els adolescents i els joves amb els seus dogmes i fantasies. L'antisemitisme, per exemple.
No s'oblidi que, al cap i a la fi, “fanàtic” ve de fanum, temple, santuari.
Com hem arribat a això?
