dissabte, 30 d’agost del 2025

Nedar contra el corrent

En tota societat democràtica i plural hi sol haver una opinió dominant que exerceix el poder polític en representació d'una majoria electoral. Segons sigui el sistema electoral, el seu govern pot governar amb una majoria simple. La majoria que importa és la parlamentària. El parlament realitza l'opinió i la voluntat dominant que pot no ser la de la majoria de la societat. Amb menys d'un 25% del Parlament va governar Aragonès. I amb deu regidors d'un total de 41, l'alcalde Collboni destina un milió d'euros a un districte imaginari mentre obliga els avis a pagar per uns queviures que abans rebien de franc.

La defensa de les opinions minoritàries és un treball ardu, car l'opinió dominant, que controla els mitjans de comunicació, no els permet pas expressar-se. L'opinió discrepant és tergiversada, censurada i vetada. Arribat el cas, també és objecte d'assetjament, vilipendi i joc brut dels governants. En la lluita, els minoritaris neden contra el corrent.

I quin corrent! Una allau diària de consignes dominants difoses i arreglades pels mitjans per a consum de la gent. Periodistes, tertulians, professors, "experts" i simples sicaris dedicats a reinterpretar ideològicament la realitat per diners i segons les línies del partit o partits que administren l'opinió dominant. Manipulen el llenguatge, oculten la informació, ometen dades o les falsifiquen per raons ideològiques. No és cap periodisme, sinó propaganda.

En el cas d'Espanya i de Catalunya, aquesta opinió dominant que s'imposa autoritàriament és una versió pròpia del pensament únic woke implantat a Europa. Un consens general de les dretes, com la CDU/CSU alemanya, per exemple, i les esquerres, com el Partit Laborista britànic i els insubmisos francesos que ha sumit Europa en una crisi cultural de conseqüències imprevibles.

Resulta incomprensible que l'esquerra no admeti el desastre que ha provocat el seu projecte d'immigració sense límits i multiculturalisme. És un projecte que contradiu d'arrel els seus principis ideològics fonamentals, l'imperi de la llei i també el programa pràctic de desenvolupar un estat del benestar eficient per a la seva pròpia població.

En lloc de reflexionar sobre el seu evident fracàs (si has de manipular els mitjans de comunicació és perquè has fracassat), l'esquerra woke hi persevera. I ha desenvolupat una bateria d'anatemes per combatre l'opinió discrepant, com ara “islamofòbia”, “xenofòbia”, “racisme”, “supremacisme”, atès que no en té d'arguments.

Veient a l'esquerra incapaç de fer una mínima autocrítica vaig decidir escriure aquest llibre per nedar contra el corrent amb ànim de suplir una carència tan lamentable i continuar fent amics.