La tardor es presenta moguda. Israel continua la seva operació militar a Gaza. La població civil és desplaçada i Hamàs combatut i anihilat casa per casa, hospital per hospital, catacumba per catacumba. Alhora, Israel ataca objectius a milers de quilòmetres amb una precisió sorprenent. En aquesta guerra, el desenvolupament tecnològic dels combatents és un factor decisiu.
Els Estats Units revoquen el visat a la delegació palestina a l'Assemblea General de l'ONU, cosa que ha provocat una onada de protestes de tota mena i a tot arreu. A primera vista, i sota els acords del 1947 sobre la seu de l'ONU a Nova York, és dubtós que la decisió sigui legal. Però, pel que fa als efectes, és definitiva. Quan es resolgui el procés d'arbitratge, si n'hi ha, l'Assemblea General serà passat. Aquest és un pas més en la decadència de l'ONU que ni tan sols pot traslladar el període de sessions a la seu de Ginebra per a evitar el vet ianqui per falta de mitjans, com va fer quan els Estats Units van rebutjar l'entrada a Iàssir Arafat.
La protesta ha estat clamorosa. El president Sánchez ha comunicat al senyor Abbas la seva indignació i solidaritat. Després, ha ampliat la seva doctrina en un tuit demanant a Israel que aturi la guerra i accepti la quimera dels dos estats, com si fos el bàlsam de Ferrabràs; que els israelians deixin d'atacar civils a Gaza, quan sap que són ells mateixos els que no distingeixen entre combatents i no combatents; que Israel deixi passar l'ajuda humanitària quan sap que Hamàs segresta la minsa que l'ONU distribueix. Per descomptat, no parla mai dels ostatges ni demana que es desarmi Hamàs, com sí que ho fan alguns importants països àrabs.
A la reunió de ministres d'exteriors de la UE ahir a Copenhaguen els antisemites se les prometien felices. Allí es condemnaria sense embuts a Israel, se li imposaria un embargament d'armes i de relacions comercials. Com que els musulmans (2.000 milions) no aconsegueixen derrotar els israelians (10 milions, dels quals, 2,1 milions, àrabs), la cristiana Europa els dona un cop de mà en el seu projecte d'acabar amb els jueus, també un vell anhel dels europeus, sobretot a Espanya.
Tanmateix, els 27 van abandonar la capital de la Sireneta sense posar-se d'acord en res. L'intent de desarmar Israel davant d'un enemic que no s'aturarà ha fracassat. Han crescut, en canvi, els aldarulls i les manifestacions violentes quallades ad nauseam de banderes palestines. I, per descomptat, els atacs als jueus des d'Austràlia al Canadà, cosa que demostra per si fos necessari que Palestina els importa un rave. El que volen és una "solució final". Del riu al mar.
Els antisemites europeus estan disposats a fer el que sigui per acabar amb els jueus. Fins i tot el ridícul, amb aquesta flotilla de flaneurs i narcisistes que els mitjans catalans més wokes presenten com unes segones brigades internacionals.
En 2.000 anys no han aconseguit exterminar un poble que lluita per la seva supervivència, pro aris et focis. És poc probable que ho aconsegueixin ara.
