El titular de VilaWeb no és del tot correcte. Els comuns no proposen bombardejar les tropes israelianes, sinó les posicions frontereres que, segons ells, bloquegen l'entrada d'ajuda a Gaza. Per cert, aquest verb “bombardar” deu ser de quan hi havia bombardes. Avui es fa altrament.
Però és igual, el cas és bombardejar Israel. Per fi ho diuen. Tenien l'antisemitisme reprimit, com un acte fallit freudià. Els neocomunistes, directes contra els jueus, típica herència soviètica de la guerra freda, que veu el Pròxim Orient dividit en dues parts: d'una banda, Israel (20.000 km² i 10 milions d'habitants), país capitalista i, de l'altra, els estats fronterers àrabs, sense comptar Gaza (1.294.000 km² i 157 milions d'habitants) països amics de la Unió Soviètica i dels seus hereus espirituals. És el que els polemòlegs anomenen un conflicte asimètric. La desproporció territorial, aclaparadora; la poblacional, de 15 a un. Menys que al pas de les Termòpiles.
Aquesta petició és una presa de posició dels Comuns a favor de Hamàs. Ells diuen que dels palestins, és clar. Mai parlen de Hamàs, ni li demanen que alliberi els ostatges. No entenen que la mera existència d'ostatges invàlida qualsevol suport que es pugui donar a Hamàs, fins i tot el silenci. No qüestionen Hamàs, només qüestionen Israel. Són part combatent.
Estaven a la reserva, secció propaganda civil, i han passat a primera línia per la decisió israeliana. Com que no es preveuen coets de l'Iran o del Iemen, volen que els substitueixi l'ONU, amb un bon bombardeig de les posicions israelianes i, suposo, la interposició d'una força de cascos blaus. Així, sense més ni més, com si l'ONU fos la diabòlica OTAN. S'entén l'exabrupte, producte de la por que produeix l'entrada d'Israel a Gaza, però revela una desorientació majúscula.
Per als Comuns, l'ONU és la seva Assemblea General, una celebració anual del pensament descolonial. Els més de cinquanta estats islàmics, la quarta part dels estats membres, reforça la major part del pensament únic woke i garanteix el triomf de la judeofòbia. Això explica per què moltes de les resolucions de tan august òrgan no es compleixen. En aquest cas, l'ONU no hi pot fer res perquè el veto dels Estats Units ho impedirà.
El que sí que es pot aconseguir amb aquest tipus de peticions és erosionar encara més el prestigi de l'ONU i alimentar el lobby nord-americà que pressiona perquè el país deixi de finançar l'organització. La quota dels Estats Units al pressupost ordinari de l'ONU és del 22%. El país ja ho va fer una vegada com que no va entrar a la Lliga de Nacions. Pot fer-ho una segona. Seria interessant veure com funciona un món sense ONU.
És evident que la decisió israeliana és molt greu, però també l'única resposta possible a l'estratègia islàmica d'exterminar Israel per esgotament, amb l'ajuda de l'esquerra islamòfila occidental, la del "riu fins al mar" que és com avui es diu la Endlösung, la solució final dels nazis.
Si això no és veritat, que algú proposi una estratègia millor per guanyar la guerra a Hamàs, objectiu en què, en principi, coincideixen tots, excepte els Comuns.
