Sembla que els plans d'Israel van endavant i, les pròximes hores envairà Gaza. La declaració de Netanyahu que és l'única via perquè Israel “s'alliberi a si mateix i a la gent de Gaza del terror horrible de Hamàs” reforça el comentari del post d'ahir, Cec a Gaza en què es portava a tomb la llegenda de Samsó i els filisteus. Efectivament, la llegenda s'interpreta com una història de recuperació, de retrobament amb ell mateix. Samsó amb Samsó. Israel amb Israel.
La resposta de Hamàs que la decisió israeliana suposa el “sacrifici dels ostatges” és l'habitual barreja d'estupidesa i perversitat d'aquests assassins. No hi ha garantia que els ostatges continuïn vius; només que els segrestadors continuaran usant-los com a moneda de canvi estiguin com estiguin. L'amenaça de matar-los ja no té eficàcia per aturar la invasió. Matar-los no milloraria les seves perspectives, però els enfonsaria per sempre entre els seguidors. Això, insisteixo, si encara són vius.
La invasió és precedida d'una xarxa de comunicacions que l'afavoreixen. Els Estats Units diuen que el que passi a Israel és cosa dels israelians. El Líban desarmarà les milícies de Hezbollah i un grup de països àrabs, començant per l'Aràbia Saudita exigeix que Hamàs lliuri els ostatges i les armes. Els països europeus que es proposaven reconèixer un estat palestí, Espanya, França, el Regne Unit, callats. L'ocupació de Gaza els aboca a reconèixer un estat sense existència material, sense territori, als núvols, cosa que faran encantats perquè és el seu costum: parlar de quimeres com si fossin dades científiques. En aquesta ocasió, però, sembla difícil bastir un estat a partir de la demagògia al·lucinada d'un programa polític fals, com l'"estat palestí".
És com si Israel hagués construït un consens, amb l'objectiu d'acabar amb Hamàs, compartit per tothom, excepte l'Iran, el Iemen i alguns altres llocs d'impresa localització. La pregunta és quina sigui la resposta d'aquests suports de Hamàs. Si tornen a la política de pluja de coets sobre Israel. A les guerres no es pot descartar res, ni tan sols l'obstinació a fer el ridícul.
En principi, mirant-ho amb fredor el d'Israel sembla un pla factible. Es tracta d'acabar militarment amb Hamàs, rescatar els ostatges i, després d'un temps, retirar-se i deixar al capdavant de la Franja una administració civil àrab. Res d'un estat palestí.
Però potser no és tan factible. A més de terrorista, Hamàs és una organització política. Es nodreix d'afiliats gazians, se suposa que voluntaris. La societat gaziana està penetrada per Hamàs i és possible que la lluita contra l'organització atregui nous voluntaris. Al final, es pot convertir en una mena de persecució a l'estil de les dels cristians de l'imperi romà. De fet, la freqüent referència a la glòria del martiri, formulada sovint, curiosament, per les mares àrabs, en té alguna cosa.
És difícil imaginar quin tipus de règim establiran els israelians, però és clar que, per la seva naturalesa militar, serà autoritari. Fins a quin punt, es veurà amb el temps, però sí que és clar que l'ocupació replanteja radicalment l'exposició mediàtica d'aquesta guerra. Hamàs ja no controla el relat amb els seus fake news i els seus muntatges d'escenes truculentes als estudis de Palliwood. Els mitjans woke occidentals ja no podran difondre aquestes invencions antisemites sobre el "genocidi" i el senyor Joan Roura, que controla TV3, repeteix amb la insistència d'un Goebbels. És Israel qui controla ara l'entrada i el repartiment d'una ajuda que l'ONU ha estat incapaç de vigilar i que ja no es podrà fer servir per muntar campanyes sobre la fam dels nens que provoquen els mateixos assassins de Hamàs.
És important que Hamàs sigui completament derrotada, però més important per a nosaltres és que es descobreixi la mentida del front islàmic-esquerrà i que aquesta amenaça real a la cultura europea quedi reduïda al grapat de comunistes fracassats, racistes, cretins i masclistes que passa avui per esquerra.
PS. Per confirmar el que es diu al post, un diputat dels Comuns, un tal Cid, un neocomunista que no ha treballat mai a la seva vida i només va enfilar-se al si del partit, demana que l’ONU bombardegi Israel. El paio ni tan sols sap que això és impossible mentre els Estats Units siguin membre del Consell de Seguretat. Aquest nazi és el que fa uns mesos va dir “nazi” a la Sílvia Orriols, al parlament, sota la mirada còmplice del seu president, un altre absolut inútil.
