El portaveu del grup parlamentari d'ER ha estat desautoritzat pel president. És una idea difícil d'implementar-se, diu. Vol dir, impossible. No perquè ho sigui en si mateixa, sinó perquè submergiria ER en una amalgama confusa d'esquerres “iberistes” on l'Estel de la Tramuntana passaria a ser la llum de l'ocàs. Tant valdria que se li demanés la dimissió. "Ells vells soldats no moren mai”.
El veterà polític d'arrel vaticanista ho explica al jove valedor de la perifèria refutant l'exemple que ell esmenta. Les eleccions al Parlament Europeu no són les del Congrés espanyol. Un cop elegits els eurodiputats, cadascú defensa els seus interessos nacionals. En una llista perifèrica, per molt plurinacional que sigui, tothom haurà de defensar un únic projecte per a una nació que rebutja.
Rufián és un híbrid natural hispanocatalà, amb predominança hispànica, cosa que ho fa tant popular a Espanya com impopular a Catalunya. Se sent capaç d'encapçalar una llista d'esquerra de veritat per a una Espanya plurinacional de veritat. Tanta seguretat en la veritat arrenca del seu mestre, el paleomarxista català, Tardà. En realitat, no seria res més que l'enèsima fórmula, l'última matrioixca del neocomunisme hispà.
Treu la plurinacionalitat de la fórmula oferta per Unides Podem, organització anticatalana amb què Rufián té excel·lents relacions, fins al punt de proposar Irene Montero com a líder de la perifèria plurinacional. Es tracta de l'oxímoron bolivià de “l'Estat Unitari Plurinacional”. Un sol estat espanyol, però plurinacional. Com si això tingués cap sentit.
El que és greu, de debò, és parlar de perifèria. Revela el tacte fi de qui menta la soga a casa del penjat. Els diversos partits nacionalistes (en principi, independentistes) acceptarien una posició perifèrica en un conjunt dominat per un centre on es prenen les decisions. És a dir, acceptarien una posició subalterna pels segles dels segles.
El llenguatge té una fastigosa funció performativa de la qual ningú no pot escapar. El que s'anomena es crea. Reconèixer-se perifèria i, a més a més, plurinacional, és reconèixer un centre de decisió aliè.
I quant dura una perifèria unida davant un centre que ella mateixa ha creat?