La CUP és una organització elitista formada per una unió d'esquerres a nivell sobretot municipal, les grass roots del populisme de sempre. La Unitat del poble per al poble unit. Confederen el que anomenen “sensibilitats diferents”. Al principi van conrear escenografia anarquista. Però se senten més còmodes sota el paraigua de l'anticapitalisme.
És un anticapitalisme exquisit, en realitat un “cadàver exquisit” en el sentit més surrealista possible. Producte de les millors famílies. Fortunes hi ha a la CUP que arriben al milió d'euros i propietats immobiliàries per dotzenes, per viure de les rendes. "Ah!", diuen aquests anticapitalistes, "típica crítica petitburgesa. ¿Potser no hi ha herois que es desclassen per amor a la causa justa? Tolstoi i Kropotkin, ànimes belles, eren aristòcrates".
En el seu famós conte de 1922, “El banquer anarquista”, Fernando Pessoa demostra poèticament, és a dir, sens dubte, que es pot ser totes dues coses, banquer i anarquista. És difícil, però no és impossible. Només cal ser intel·ligent. Encara que això no és a l'abast de tothom.
És més, la dura realitat de la guerra va demostrar a la civil espanyola que es pot ser ministre i anarquista. No pas ministre protestant, sinó ministre d'un govern i anarquista. Quatre hi va haver a Espanya. I una, dona. Com a ministres, un desastre. Com anarquistes, una mica pitjor.
No es pot ésser capitalista anticapitalista? Al cap i a la fi, els diners mouen el món i uns diners ben orientats poden donar molt de profit. La qüestió és per a qui. Per això és tan important que els mitjans estiguin monopolitzats per periodistes mercenaris dels grans partits i les famílies bé de tota la vida. Per presentar aquests senyorets faineants, dedicats a festes i gresques municipals i a fumar porros i endollar els seus amics, com a exemples de la lluita anticapitalista.
Aristòtil tenia raó. El lleure permet pensar i el lleure és producte dels diners. Només els adinerats redimeixen els pobres: Engels, a Manchester; Owen a New Lanark, Putilov, Ford, J. P. Morgan, Bill Gates, Soros. O els enquadren en fronts populars per alliberar-los en nom de la revolució permanent. De què sigui producte els diners és una altra qüestió, menys important. Els anticapitalistes, els seus, els fan servir per a destrossar paradetes dels que no pensen com ells i apallissar avis independentistes. També poden calar foc a un homeless al caixer d'un banc.
Ve a ser el mateix i les persones, sens dubte, idèntiques.