El PP i VOX no poden presentar una moció de censura perquè han tingut la rara habilitat d'enemistar-se amb tots i cadascun dels partits de la cambra. Fins i tot entre ells no van gaire ben avinguts. Els altres estan interessats en la continuïtat del govern per unes raons o altres. I una comuna: que les eleccions les carrega el diable. Pedro, sí, Pedro Gotero.
Tot i això, la pressió mediàtica perquè Sánchez convoqui comicis es manté. En el seu propi partit creix una fronda de barons territorials favorable a les eleccions anticipades que reclamen el gerro xinès i el seu patge Page, i el rei s'atipa a arrufar el borbònic nas. Però no passa res. Calma txitxa. Potser preludi de tempesta.
Estranya habilitat la de Sánchez per donar un caràcter humà, dramàtic, a les seves vicissituds polítiques. Qui pensaria que un home de la seva plena, total, absoluta, cega confiança l'hauria de trair tan vilment? Un home sense escrúpols al capdavant de les negociacions més importants per a la nació espanyola i catalana. Potser és el que calgui en aquests casos; però a un altre nivell. Perquè la decepció ha estat bifront. El president Puigdemont tampoc no va ser capaç de calibrar el paio. La perspicàcia no sembla virtut de cap dels dos presidents. Dramàtic i humà.
Alguns diran que “massa humà” per a ser creïble. Però, sens dubte, més versemblant que el conte que Cerdán va voler col·locar Sánchez, que les converses eren una fabricació dels israelians per mitjà de la intel·ligència artificial. A Espanya, si no apareix el jueu errant, la faula no és completa.
Els partits més indignats amb l'escàndol, però favorables a la continuïtat del govern, li exigeixen amb veu tronant que faci una neteja en profunditat i giri 180º per trobar, diuen, un nou punt de partida. Girar 180º no és partir de nou, sinó mantenir la direcció, però invertir-ne el sentit. Fer el contrari del que s'estava fent. Per exemple, quan els catòlics francesos van passar de tolerar els hugonots a massacrar-los a més glòria de Déu la nit de Sant Bartomeu.
Seguint la seva teatralització de la política, el president dedica el cap de setmana a una mena de retir espiritual en què ha entrat amb la bandera del no a les eleccions anticipades. I del que en pot sortir amb una epístola als hispans o un pòdcast amb un discurs acceptant el repte de regenerar el partit que venia a regenerar el país.
L'única cosa que va quedar a la capsa de Pandora va ser l'esperança.
