Esbalaïts. Estan tots esbalaïts. Polítics, periodistes, observadors, tertulians, tuiters i fins i tot l'home del temps. Com és possible que, assetjat tous azimuts, Sánchez no hi hagi caigut? Com gosa anar contra els patums i els administradors de l'opinió pública? Com desafia totes les lleis de la democràcia, incloent-hi la de la gravetat?
Fa uns dies, un Palinur va explicar la principal raó de la resistència del president, atribuint-la, no a la seva pròpia fortalesa, sinó a l'especial ineptitud de l'oposició, que carrega contra el seu objectiu en tumult i desordre com l'exèrcit de Pancho Villa.
I no només això. En un exemple de “més difícil encara”, Sánchez cedeix a la data de la compareixença parlamentària i l'avança. Confia sortir amb èxit, després d'haver torçat el braç al Cèsar Trump en els diners de l'OTAN.
Si no fos perquè és un antisemita recalcitrant es diria que ha copiat la cúpula de ferro israelià contra la qual s'estavellen tots els petards més o menys sorollosos de les tribus enemigues.
Fa uns quants dies, els bisbes van llançar un anatema en forma de recurs informal de constitucionalitat. No condemnen Sánchez a l'infern, però sí que li demanen li demanen eleccions anticipades en nom de l'estat de dret i la democràcia. Que, com tothom sap, són part essencial de l'Església catòlica, la darrera monarquia absoluta d'Europa.
Van seguir els neocomunistes de Podem, anunciant que el govern és mort de corrupció. La corrupció és producte del bipartidisme. Proposen l'alternativa del partit únic, segons les doctrines dels setanta-cinc anys de l'Unió Soviética, paradís dels incorruptibles.
Ahir van reaparèixer els jutges de forca i ganivet, experts a administrar la justícia de Peralvillo, on és fama que la Santa Germandat portava els reus per instruir-los procés després d'haver-los executat. Ningú se'n recorda del càstig que Cambises va aplicar als jutges corruptes d'escorxar-los vius.
Avui hi cau una carta d'excàrrecs del PSOE, com si fos una ogiva nuclear. En realitat, un altre petard de gent sense principis ajuntada en quadrilla com els bandolers, presidits per dos delinqüents, Barrionuevo i Vera, amb una drecera d'incompetents i els endollats en expectativa de destí, llevat del rèprobe Redondo Terreros.
Amb el so de fons dels escarafalls de la dreta bicèfala, tot plegat, un desastre d'atac, d'una ineficiència clamorosa. L'absurda oposició espanyola, civil i religiosa, no en té res a fer. Els únics que poden fer fora Sánchez són els catalans i, en concret, Junts per Catalunya.
I resulta que són els seus defensors més ferms.