Per treure Sánchez de la Moncloa necessitaran un B-2 ianqui. Un d'aquells que porten bombes capaces de rebentar Plutó al més profund de l'Avern. No diguem a Kameini, que ja ha designat tres successors, una troica, un triumvirat, una mena de lligat i ben lligat. No és el cas de Sánchez, que, bunqueritzat a la Moncloa, resisteix la càrrega de la cavalleria númida, molt estrepitosa, però poc eficaç per excés d'escarafalls.
Ahir, els bisbes administraven l'extremunció a Sánchez demanant-li eleccions anticipades en nom del tractat sobre el govern civil de Locke. Avui, l'ala bolxevic de la política espanyola decreta que ja és mort. Però on els bisbes feien gala de racionalitat secular, els radicals improvisen un aquelarre. El govern ha mort i només queda saber quan es produirà l'òbit. O sigui, no ha mort. Aquests parlen amb molta passió i poc seny. Potser se'n pot dir allò tan famós, encara que d'incert origen, de "els morts que vós mateu gaudeixen de bona salut". És clar que quan aquesta frase es va encunyar, no se sabia que la televisió ens familiaritzaria amb els zombis. Que és com els neo comunistes veuen el govern; mort, però viu. Un revenant, un walking dead.
Crec que, en punt a lògica, guanyen els bisbes, però la missa de difunts no pot començar perquè falta el finat, per l'etern descans del qual volen donar-se el gust de resar. Mentrestant, l'assumpte es dirimeix en el terreny més estricte de la política, el dels conflictes d'interessos. Podem assenyala la corrupció com la nèmesi del govern; com la nèmesi del bipartidisme, perquè el bipartidisme és corrupció. Possiblement, però, és un argument inconsistent car l'experiència mostra que el multipartidisme pot ser igual de corrupte. La màfia va arribar a ser consubstancial al multipartidisme italià de la postguerra. La corrupció no neix a les estructures, li'n duen les persones. I aquest és un jardí de múltiples flors.
Cap governant abandona el poder per més que ho desitgin els seus adversaris o enemics. Aquests han de fer alguna cosa, però una mica eficaç; no una cosa ineficaç i fins i tot contraproduent. Si no poden obligar legalment el governant a dimitir, qualssevol altres accions s'han de mesurar per no excedir-se. La fustigació urbi et orbi de Sánchez n'hi genera una reacció numantina recolzada en un càlcul racional de costos beneficis que l'indueix a pensar que l'opció dimissionària és la pitjor possible.
Recordeu-vos els grecs: de res massa
