(Captura d'un post de Mercedes Rodríguez a Facebook)
******
Parlar de la corrupció espanyola és esmentar la soga a la casa del penjat perquè té arrels pregones. És una pràctica secular.
L'antecedent dels fons voltor.
El 1601, el duc de Lerma, vàlid de Felip III, va convèncer el rei que traslladés la capital d'Espanya de Madrid a Valladolid. Abans, hi havia comprat molt terra val·lisoletà a baix preu que després en va vendre molt car als cortesans obligats a instal·lar-se al voltant del rei. El 1606 va convèncer l'Àustria de tornar la cort a Madrid. Abans hi havia comprat molt de terra madrileny a preu deprimit per l'abandó del rei. Els compradors, a preus astronòmics van ser els mateixos burlats cortesans. Per fer-se pagar les gestions, el duc de Lerma va acceptar un suborn dels comerciants de Madrid per 250.000 ducats d'or.
El 1601, el duc de Lerma, vàlid de Felip III, va convèncer el rei que traslladés la capital d'Espanya de Madrid a Valladolid. Abans, hi havia comprat molt terra val·lisoletà a baix preu que després en va vendre molt car als cortesans obligats a instal·lar-se al voltant del rei. El 1606 va convèncer l'Àustria de tornar la cort a Madrid. Abans hi havia comprat molt de terra madrileny a preu deprimit per l'abandó del rei. Els compradors, a preus astronòmics van ser els mateixos burlats cortesans. Per fer-se pagar les gestions, el duc de Lerma va acceptar un suborn dels comerciants de Madrid per 250.000 ducats d'or.
Una contractació com la del Iak 42.
Uns dos-cents anys més tard, el 1817, Ferran VII, “el desitjat” es va trobar sense armada, destrossada a Trafalgar, per reprimir la insurrecció americana. Aleshores, contractà la compra d'una flota a Rússia per 13.500.000 rubles que va trigar a aconseguir i més a pagar. La flota que finalment va fondejar al port de Cadis el 1818 amb prou feines surava i es va desballestar in situ.
Uns dos-cents anys més tard, el 1817, Ferran VII, “el desitjat” es va trobar sense armada, destrossada a Trafalgar, per reprimir la insurrecció americana. Aleshores, contractà la compra d'una flota a Rússia per 13.500.000 rubles que va trigar a aconseguir i més a pagar. La flota que finalment va fondejar al port de Cadis el 1818 amb prou feines surava i es va desballestar in situ.
Rieu-vos de la ciutat de Mahagonny.
Al segle XX, l'exemple dels quaranta anys de franquisme, amb l'antecedent del septenat del general de Jerez, estalvia altres disquisicions. El franquisme era un règim caracteritzat com una dictadura temperada per la corrupció. Les fortunes es van fer a punta de pistola i es van consolidar amb tota mena de privilegis i estafes.
Al segle XX, l'exemple dels quaranta anys de franquisme, amb l'antecedent del septenat del general de Jerez, estalvia altres disquisicions. El franquisme era un règim caracteritzat com una dictadura temperada per la corrupció. Les fortunes es van fer a punta de pistola i es van consolidar amb tota mena de privilegis i estafes.
La "Cosa Nostra", un joc de nens.
La monarquia postfranquista es va inaugurar amb un rei exemple de tots els vicis, en especial, un amor desmesurat pels diners i la "terza gamba". Els governs civils, fil per randa, amb rares excepcions. El llarg mandat del PSOE de González acabà en un pantà de corrupció des del Banc d'Espanya als orfes de la guàrdia civil, sense comptar els sinistres GAL. D'Aznar es diu que té gairebé tots els seus ministres davant dels tribunals. I M. Rajoy ostenta el rar honor d'haver governat com a cap d'un partit declarat “organització criminal” pels jutges. Això sí que és digne del Guiness.
La monarquia postfranquista es va inaugurar amb un rei exemple de tots els vicis, en especial, un amor desmesurat pels diners i la "terza gamba". Els governs civils, fil per randa, amb rares excepcions. El llarg mandat del PSOE de González acabà en un pantà de corrupció des del Banc d'Espanya als orfes de la guàrdia civil, sense comptar els sinistres GAL. D'Aznar es diu que té gairebé tots els seus ministres davant dels tribunals. I M. Rajoy ostenta el rar honor d'haver governat com a cap d'un partit declarat “organització criminal” pels jutges. Això sí que és digne del Guiness.
"Captiu i desarmat" l'exèrcit separatista...
Pel que fa a l'actual governant, viu embolicat en una teranyina de corrupcions de les quals només la qüestió d'Ábalos sembla tenir substància judicial. Les altres, un imbroglio de caràcter familiar nodrit per la tafaneria mediàtica, es veuen més febles, més teranyinoses. La corrupció de les esquerres al gobierno i llurs aliats és més de caràcter polític i es concentra a consolidar la submissió de Catalunya. Li diuen "reencuentro" i compten que deu ser el lema per a les eleccions espanyoles de 2027 que ja s'albiren a l'horitzó. "Ha tornat Espanya".
Pel que fa a l'actual governant, viu embolicat en una teranyina de corrupcions de les quals només la qüestió d'Ábalos sembla tenir substància judicial. Les altres, un imbroglio de caràcter familiar nodrit per la tafaneria mediàtica, es veuen més febles, més teranyinoses. La corrupció de les esquerres al gobierno i llurs aliats és més de caràcter polític i es concentra a consolidar la submissió de Catalunya. Li diuen "reencuentro" i compten que deu ser el lema per a les eleccions espanyoles de 2027 que ja s'albiren a l'horitzó. "Ha tornat Espanya".
Ja se sap, l'home neix incendiari i mor bomber.
D'altra banda, la corrupció socialista té un tret existencial propi. Aquests sis homes de la il·lustració són la imatge d'una generació i la seva degeneració. Amb les seves diferents trajectòries, estan units per un tret esquizofrènic. Havent evolucionat de l'alfa a l'omega, cadascú viu l'experiència d'haver esdevingut un altre amb el qual conviu, com a un Doppelgänger. L'havia sentenciat Rimbaud: “Je est un autre”. Per això Shelley deia que els poetes són els legisladors no reconeguts del món.
D'altra banda, la corrupció socialista té un tret existencial propi. Aquests sis homes de la il·lustració són la imatge d'una generació i la seva degeneració. Amb les seves diferents trajectòries, estan units per un tret esquizofrènic. Havent evolucionat de l'alfa a l'omega, cadascú viu l'experiència d'haver esdevingut un altre amb el qual conviu, com a un Doppelgänger. L'havia sentenciat Rimbaud: “Je est un autre”. Per això Shelley deia que els poetes són els legisladors no reconeguts del món.
