L'esquerra excomunista ha destruït l'estat del benestar.
Ho va intentar per la brava quan va néixer, cap al 1945,
perquè, segons ella, era un engany del capitalisme a la classe treballadora per
continuar explotant-la i apartar-la de la revolució. Després, el comunisme va
desaparèixer pel desguàs de la història. L'estat del benestar, en canvi, es va
consolidar i prosperar. Així que l'esquerra, ara postcomunista, per sobreviure,
va pujar al carro del vencedor per fer-lo fora. Treu-te tu perquè em posi jo.
Però la gestió esquerrana de l'estat del benestar és una
ruïna. Un càlcul elemental prova que l'arribada il·limitada d'immigrants pot
ser un avantatge per a un empresariat sense escrúpols, però és insostenible per
als serveis públics de la ciutadania. La ruïna no ve sola, sinó acompanyada
d'unes polítiques suïcides que porten les autoritats woke a saltar-se la
legalitat. A banda de la corrupció i el robatori que practiquen sistemàticament.
Perquè també es destrueix l'estat de dret.
Els casos provats d'empadronaments fraudulents massius
realitzats per ajuntaments són un atac directe a la base mateixa de l'imperi de
la llei. La competència deslleial dels “manters” que, a més, tenen un sindicat
alimentat amb fons públics, és un dany evident al petit comerç. Els ciutadans
estan obligats a complir les normes que l'autoritat no compleix; és a dir,
estan governats per autoritats il·legals, per delinqüents.
Alhora, dins de la immigració n'hi ha una de molt concreta,
que és la musulmana i no s'ha de confondre amb aquella. Amb aquesta immigració,
el wokisme de l'esquerra espanyola i catalana arriba al paroxisme d'eximir-la
de l'aplicació de la llei en qualsevol àmbit, des de la higiene pública, com el
cas de les matances massives halal d'animals fins a la violència masclista,
passant pels drets dels menors.
Literalment és la destrucció de l'estat de dret.
El tractament del fenomen de l'okupació és delirant. Al crit
de l'habitatge no és un negoci, sinó un dret, el mercat immobiliari s'està
destrossant. La cuirassa dogmàtica woke li impedeix veure una cosa que se sap
des del segle IV dC, amb l'Edicte sobre Preus Màxims de l'emperador Dioclecià
que imposava topalls als preus de 1.300 productes i mà d'obra per fabricar-los.
Això que anomenen ara “topar els lloguers” i està aconseguint el que Dioclecià:
agreujar el desastre.
L'excusa per protegir els il·legals, els manters, els okupes,
els multireincidents, els immigrants il·legals i la resta de delinqüents per
sobre dels ciutadans d'ordre que paguen impostos és un concepte difús i
subjectiu com el de “vulnerabilitat”. Armada amb ell, l'esquerra woke està
destruint l'estat de dret i la seguretat jurídica de la propietat privada, que,
mentre no es demostri el contrari -i encara no s'ha demostrat- és a la base de
la civilització.