Si, com vol el pensament woke, s'ha de reconèixer algun tipus de responsabilitat de les generacions actuals respecte al comportament dels seus avantpassats en el cas dels pobles colonitzats i esclavitzats, el nucli radicaria en les polítiques d'immigració que alhora, és una qüestió amb profundes arrels en el concepte occidental de drets humans. Perquè, en efecte, la lliure circulació de les persones és un dret humà fonamental, com ja s'admet a la Bíblia quan s'ordena al poble elegit que sigui hospitalari amb el pelegrí perquè també ell va ser pelegrí a Egipte.
El problema és que el món està dividit per fronteres que impedeixen que aquest dret humà es pugui exercir lliurement. En conseqüència, hem d'arbitrar una política d'immigració que sigui justa i sostenible tant com sigui possible.
Més en concret, ens referim a la qüestió de la delegació de competències en matèria immigratòria que Junts per Catalunya ha obtingut en la darrera negociació amb el govern del PSOE. En l'aspecte tècnic, s'ha fet dacord amb larticle 150.2 de la Constitució, que permet delegació de competències estatals que, per la seva naturalesa, siguin delegables.
Es pot discutir quant es vulgui l'abast d'aquesta delegació, però el fet és que calia perquè la immigració a Catalunya, desproporcionada en relació amb altres parts de l'Estat, ocasiona problemes i tensions socials creixents. S'afegeix que, a més de la manca de recursos, la Generalitat està aplicant una política woke a la qüestió per raons purament electorals: s'obren els braços a una immigració creixent que, un cop assentada, es pugui convertir en un filó de vots. Ens estalviem la polèmica sobre si la immigració i la delinqüència van unides perquè no condueix a res i només serveix per enverinar l'ambient. Tant si van unides com si no, els poders públics han de regular la immigració perquè n'és el deure. Han de garantir que no ve terrorisme, que no hi ha il·legalitat, que no es formen màfies, etc.
I, per descomptat, la forma de refutar aquella vinculació no és furtant a l'opinió pública el debat sobre l'assumpte, censurant els mitjans de comunicació i fabricant una neollengua orwelliana de què els periodistes s'han de servir obligatòriament per informar sobre aquestes matèries. La censura mai no ha aconseguit fer callar la veritat, però sí que ha deslegitimat els esforços dels qui la practiquen a l'extrem de mostrar-los com el que són: inquisidors, censors, dictadors.
El govern d'ERC ha fet el ridícul amb reaccions contradictòries a una delegació que no esperava ni desitjava. En un primer moment va intentar rebutjar-la per no ser ell qui l'havia negociada; però, en adonar-se que això era molt impopular, atesa la sensibilitat social amb el tema, la va demanar després de parlar amb el govern espanyol i assegurar-se que les competències delegades eren simbòliques. I tot perquè el govern espanyol confirmava una cosa lògica: que la competència última d'expulsió d'immigrants pertany als jutges i no es pot delegar perquè es tracta de drets fonamentals.
És un consol mínim ja que, per bé o per mal, la resta de competències està delegada. I la primera de totes haurà de ser el control dels fluxos migratoris que ERC ja no podrà defugir i haurà de justificar en funció de les necessitats reals; no de les inventades. I dins aquesta competència, com un cuc en una fruita lluent, hi ha l'enutjosa qüestió de si els immigrants s'han d'integrar o no. L'afirmació de l'MHP Aragonès que no cal que els immigrants s'hi integrin perquè, pel fet d'estar aquí, ja són Catalunya que, sens dubte, és pura ortodòxia woke és el més estúpid que cal concebre perquè, si no hi ha integració, el que hi ha són guettos.
Per raons històriques de tots conegudes, Catalunya, lluny de ser una societat estabilitzada culturalment, sòlida i reconeguda, lluita per la seva supervivència en una situació d'invasió cultural del país colonial. La proliferació de guettos no farà res més que accelerar la destrucció de la cultura catalana. Que ERC prioritzi l'increment de vots que pot suposar una immigració afavorida a la supervivència d'una de les cultures més antigues i riques d'Europa és una ignomínia que passarà a la història.