Au, va, ja està aquí la legió amb la cabra entrant per la Diagonal. No amb tancs, sinó amb decisions i sentències judicials de la ignominiosa lawfare que l'Estat ha engegat contra Catalunya. La immersió tocada a la línia de flotació; si enfonsada o no es veurà als pròxims temps. Van contra la llengua. És un "a por ellos" lingüístic de les togues que administren la justícia. La justícia de l'ocupant. Les sentències estan per complir-se, reblava algun ministre del gobierno, potser el català Iceta. Caram amb el blindatge de la llengua que va aconseguir l'equip negociador del diàleg, encapçalat per Gabriel Rufián! Un paio, miri, que, l'envies a negociar i li roben fins als gayumbos.
Tot va començar amb la llei Celaá que, segons ERC, blindava el català quan era evident que no ho feia.
Van aprovar els pressupostos de franc, que era el que volien. La resta ens la trobem aleshores en forma d'imposició judicial. Fa dos mesos, el conseller d'educació deia que la ministra l'havia donat garanties que la sentència del català no s'executaria. O el conseller pertany al primer grup dels benaventurats o la ministra no sap el que diu.
Sembla que som a l'inici d'una nova confrontació d'abast imprevisible. La qüestió de la llengua és un nervi viu a Catalunya, cosa que els negociadors d'ERC, al fons, no entenen. Parlen de la llengua com de la independència, sense creure'n. L'alè, però, sembla ser la desobediència a la imposició judicial. Aleshores es planteja quina protecció i seguretat tindran els docents i centres educatius que rebutgin aplicar la sentència del català. Protecció i seguretat que només poden esperar de la Generalitat.
Al seu torn, com pot la Generalitat protegir i fer costat a la desobediència sense trencar la legalitat per la qual existeix?
