Terrabastall al cor nacionalcatòlic de l'Espanya consagrada al cor de Jesús. Els hereus de l'invicte caudillo, que entrava als temples sota pàl·lium, com el santíssim, treuen foc pels queixals de veure una vicepresidenta del gobierno social-comunista rebuda afablement pel Papa Bergoglio. Si ja us dèiem que un papa argentí i, a més a més, jesuïta, qui sap si seguidor de la teologia de l'alliberament, és un criptoenemic d'Espanya! Què temps aquells en què el Papa anterior rebia a la vicepresidenta del gobierno i la ministra de defensa, ambdues del PP, amb mantellina i peineta negres com si anessin a la processió del Corpus! D'això ha parlat el portaveu d'ERC, Gabriel Rufian. La seva lliçó binària sobre el bé i el mal arrossegant les paraules amb un feixuc accent texà ha estat un tweet que diu textualment: Yolanda Díaz yendo al Vaticano para visitar a un Papa que habla y reivindica Derechos Humanos en el mundo./Pablo Casado yendo a una misa para honrar a un dictador fascista que violentó durante 40 años Derechos Humanos en España.
Això que Bergoglio "habla y reivindica Derechos Humanos en el mundo" (sic) sona una mica ridícul en tractant-se d'un Papa que parla de la igualtat de gènere, però es nega a admetre-la al si de l'església; que parla de drets humans, però és tou amb la pràctica molt expandida d'abusos del clergat; parla de democràcia a tot arreu, però no fa res per moderar el radicalisme polític reaccionari dels mitjans de l'Església. És a dir, que té un xic de chanta, la seva aportació al casuisme jesuític.
La vicepresidenta, però, va a la seva i fa bé. Es presenta descoberta i afirmant un comportament civil, sense fer gestos de submissió de dona creient. Al cap i a la fi, representa l'esquerra de debò, l'esquerra més a l'esquerra a Espanya, atès que procedeix del Partit Comunista, un partit intrínsecament materialista. En conseqüència tots dos van xerrar quaranta minuts sobre qüestions terrenals, encara que des d'un punt de vista celestial, com es veu al concepte de "treball decent". Com pot ser "decent" el que la Bíblia presenta com a una maledicció de Déu? Tanmateix, la vicepresidenta va trobar la trobada "emocionant". Un terme més a prop del cor que del càlcul racional.
En una ocasió algú va advertir Stalin que el Vaticà s'emprenyaria amb una de les seves decisions i el dictador va contestar, i quantes divisions té el Vaticà? Si non e vero, è ben trovato. La vicepresidenta, antiga militant comunista, s'ha anat a passar revista a les divisions del Vaticà. És això probablement el que troba "emocionant". Sobretot perquè afavoreix la seva aspiració a presidir el gobierno d'Espanya. Val més tenir les divisions del Vaticà a favor que en contra.
