Casado, l'enze verinós de la dreta espanyola, de visita en Xile, ha fet el que d'ordinari fan els líders franquistes, malparlar a l'estranger del govern quan no és el seu. Una llarga declaració en clau absolutament espanyola. Un discurs sobre els caps dels presents, dirigit a un auditori a l'altra banda del toll. Un seguit de les seves bajanades amb trèmolos demagògics parlant del "pobre nen" de Canet de Mar un lloc del qual la immensa majoria dels xilens no sabran res; i, probablement Casado, tampoc. Com també és dubtós que sàpiga el que diu quan parla d'"Apartheid".No importa, el líder del PP no es dirigeix als xilens, sinó als muy i mucho espanyoles. Sap que atacar a Catalunya és una fons de vots a Espanya. Quant als xilens, si de cas han sentit el seu discurs, probablement pensaran que és el discurs tradicional dels espanyols, el que varen sentir ells fa dos-cents anys, els cubans fa una mica més de cent i els catalans des de sempre. El discurs colonial. Probablement, no és un encert diplomàtic. Com tampoc ho serà la vinculació entre l'independentisme i el nazisme a un país al qual les forces armades fan el pas de l'oca germànic.
Quan s'exigeix al gobierno espanyol que apliqui l'art. 155 i assumeixi les competències en educació, és difícil que la gent vegi les diferències entre el PP i VOX. La resta de la xerrameca casadiana ha estat un intent fracassat de provar-les al mateix temps que es declara la disponibilitat per a la formació d'una coalició de govern que els mitjans, amb la seva fabulosa capacitat de mistificació, ja anomenen "de centredreta".
