El meu article a La República.cat aquest cap de setmana.
A hores d'ara no hi ha cap democràcia sense llibertat de partits polítics. És raonable que tinguin finançament públic. El problema apareix quan aquest perd la proporcionalitat amb les condicions socials mitjanes al seu voltant i el partit esdevé un fi en si mateix, un modus vivendi d'una oligarquia que només cerca perpetuar-se i, de ser possible, com a oligarquia hegemònica. L'interès general no té gens d'interès; el que cal és la línia del partit, o sigui dels que remenen les cireres.
La partitocràcia és un règim oligàrquic, amb sous excessius i privilegis pels representants i càrrecs públics (l'anomenada classe o casta política) sense cap prova d'idoneïtat; amb llistes electorals tancades i bloquejades; funcionament intern no democràtic; estructures clientelars; monopoli dels mitjans públics de comunicació, control dels privats, via subvencions; i control també de qualssevol institucions i organismes de la societat civil, les universitats, les fundacions, les associacions, etc.
La partitocràcia "independentista" vol fer impossible la independència asfixiant la democràcia.
