I independentista, i crítica. Una gran entrevista en la qual ha sintetitzat un sentit majoritari al si de l'independentisme que no pot explicar-se normalment a uns mitjans de comunicació, eines de propaganda d'ERC. Paga la pena mirar aquest FAQS perquè, amb el seu to mesurat, però contundent, Clara Ponsatí planteja la seva tesi: els partits independentistes (sobretot ERC), al fons, no volen la independència. Això explica el seu aparent pessimisme: el tsunami democràtic va ser una estafa; el govern actual ERC/JXC no té cap intenció de fer la independència ni res; la taula de negociació és una quimera; el Consell per la República encara ha de trobar el seu valor i sentit.
Coincideixo al 100% amb les opinions de la il·lustre eurodiputada. També crec que el CXR ha de justificar la seva existència i per això he proposat que l'assemblea de representants es considerés assemblea constituent. Coincideixo també en la idea que el MHP Puigdemont no hauria de presentar-se a les eleccions com a president de cap partit.
Sembla que, arran de l'entrevista, Ponsatí està patint l'habitual campanya d'assetjament d'ERC a les xarxes, amb insults, difamacions i tots tipus de sofismes. Aprofito per solidaritzar-me amb ella. Tinc experiència. El sofisma més sovintejat és que, com Ponsati diu que l'1-O es va adonar que anaven "de farol", això prova la seva irresponsabilitat i cinisme, atès que formava part del govern. És una interpretació de mala fe. El que Ponsatí diu és que l'1-O es va adonar que els altres anaven de farol. Ella, no.
Aquesta revelació és molt més important del que sembla perquè explica la claudicació posterior dels partits: com que anaven "de farol", no s'esperaven la reacció de la gent a la convocatòria perquè mai havien cregut a la independència que predicaven. I aquesta és la realitat fins al dia d'avui: la gent està disposada. Els partits, no. I com Clara Ponsatí és una dona lliurepensadora, ho diu. I jo subscric
