La renovació dels quatre magistrats del Tribunal Constitucional ha palesat les contradiccions internes d'Unidas Podemos, un partit de gobierno amb esperit d'oposició. La Constitució exigeix una majoria parlamentària de tres quints dels diputats (210). Els vots de PSOE i PP no sumen i, per tant, necessiten els d'Unidas Podemos. Vet aquí al partit marmessor dels "Indignados" votant a favor de candidats absolutament inadequats per a la seva tasca a causa del seu extremisme polític i trajectòria partidista a l'ombra del PP. Diuen els dirigents d'UP que, si es vol renovar el TC, cal votar la proposta de la Comissió Consultiva: dos candidats progressistes i dos ultres. La qüestió, però, és si la renovació s'ha de fer a qualsevol preu, fins i tot que no sigui una renovació, atès que es manté el biaix a l'extrema dreta del Tribunal.
Als d'Unidas Podemos els treu de polleguera que els diguin que recolzen el règim del 78, del qual està orgullós l'expresident González i ells en volien combatre a sang i foc. Si voten a favor dels magistrats d'extrema dreta, ho fan per la necessitat de comptar amb el PP per a la renovació. Tanmateix, la renovació només és nominal, però no real; en realitat, és una continuació. Als del PP no els cal controlar el tribunal des de darrere; ho fan des de davant.
Una continuació del règim del 78, a dins del qual els d'UP estan molt confortables.
