Tota la política d'ERC es fa en clau electoral i dins el marc autonòmic. Del que es tracta sempre és d'enfortir l'hegemonia al si de l'independentisme. De fet, el subconscient de Junqueras el traeix quan diu que serà difícil que guanyen altres eleccions. En el fons, pensa a guanyar a JxC perquè les darreres eleccions va guanyar-les el PSC. El desvergonyiment amb el qual s'expressa el president dels republicans davant els batlles i regidors del partit palesa el propòsit de bastir una mena de partit-Estat i fer-ho des dels esglaons més baixos de la seva estructura. Un partit que s'identifica amb les institucions de l'Estat i es confon amb la seva administració, una mena de PNB al País Basc o de Partit Institucional de Mèxic, amb la seva línia corrupta i autoritària.
Per descomptat, el discurs de Junqueras insisteix que la presència del seu partit a la política municipal garanteix la proximitat a la gent. És el contingut de la darrera campanya electoral d'ERC, "al costat de la gent". Perquè ERC no es considera gent. Com que, segons la propaganda republicana, ERC és "més que un partit", pot ser també és l'àngel guardià de cadascú. La realitat, però, és que el partit que tafaneja tant amb la gent és perquè vol controlar-la. Si, a més a més, el mateix partit monopolitza els mitjans públics de comunicació, les possibilitats de la gent d'alliberar-se d'aquesta tutela totalitària, des de la vida personal dels veïns fins a la seva ideologia, són minses.
D'independència ací no en parla ningú.
