Déu n'hi do! Llegiu la notícia sencera. Fa un any, uns desconeguts en un 4x4 negre van assaltar una furgo de repartiment i se la van endur per cremar-la després de robar tota la parafernàlia informàtica de la família Pujol. Segons el Vila Web quinze llapis de memòria, vuit ordinadors, uns quants monitors, telèfons mòbils, targetes de memòria, tauletes i DVD. Sense dubte, un veritable hub digital.
Són professionals. El relat que tenim recorda escenes de pel·lícules de De Palma, Tarantino, Coppola, etc. Un hold up, un robatori a mà armada executat netament, eficaçment. Professionals. El que està per saber és de quina professió. I no sembla gaire complicat esbrinar-ho. Per les dades, la hipòtesi més probable és la que apunten Oriol Pujol i Guillem d'Occam, el de la navalla: la mateixa policia.
El material informàtic havia estat comissat fa uns anys i dipositat al jutjat i és ara, quan l'Audiencia Nacional ordena sigui tornat a la família, que apareixen els assalta-camins. Fins aquí, de cine. Però en flash back perquè com és possible que aquest delicte comès a ple llum del dia, amb testimonis, una cremà a un descampat, una víctima viva, el conductor de la furgo, hagi estat amagat durant un any? La societat de la informació és opaca. Hi haurà temps per aclarir el cui bono del delicte i per parlar de la "policia patriòtica" estil Eliot Ness.
La qüestió immediata és: quina informació contenien els discs durs, llapis de memòria, DVDs, etc.? I aquí es remou a la memòria alguna ocasió que algú va dir (i no sé qui) que si Pujol parlés, tremolarien els fonaments de l'Estat. El fonament de l'Estat a Espanya, com a unitat de destí a l'universal, és la corona.
Tanmateix, després de tot el que es coneix de la rocambolesca vida de l'exrei, es fa difícil imaginar quines noves ignomínies i infàmies pot haver-hi perpetrat i no se sàpiguen.
