L'han intentat tot. Després de tres anys de deslleialtats (no investidures del MHP Puigdemont i del conseller Turull, la presa de l'escon del MHP Torra i la seva inhabilitació, etc.), van fer una campanya electoral bruta, com ja havien anunciat. També van aprofitar la desigualtat de recursos i oportunitats entre JxC, sense gaire presència a l'esfera pública, i ERC que, a més de controlar els mitjans públics catalans i comptar amb el suport dels espanyols, disposava de tota mena d'espais electorals de franc. La lluita en tots aquests darrers temps ha estat molt més contra JxC que contra l'Estat espanyol, amb el gobierno del qual es col·labora als moments importants i al qual es critica de vegades per donar a entendre una oposició que no existeix. Però ja no hi ha prou amb la mistificació d'un espai públic monopolitzat i manipulat per ERC. Ara cal defensar las pròpies posicions a camp obert, a la vista de tothom.
Com que el resultat del 14-F no ha estat el que els estreteges republicans esperaven, van perdre un mes, tractant d'imposar a JxC una fórmula de govern quadripartit indepes més Comuns. No se'n van sortir i, al darrer moment, van forjar un còmic "preacord" de mínims presentat com a un fet consumat a JxC hores abans de la primera votació.
El president in pectore creu, o diu creure, que en abstenir-se, JXC mostra que no vol un govern independentista. És una acusació tant greu com ridícula. Qui al seu sa judici pensa que un govern amb els Comuns sigui independentista? Amb el 52% i 74 diputats no es pot marejar més la perdis.
Pretendre arrossegar a JXC (32 diputats) a un govern amb els Comuns (vuit diputats) només es pot fer quan un es creu la propaganda pròpia i ignora totes les dades de la realitat.
JxC tenen perfecte dret a no col·laborar amb el projecte de govern unionista disfressat d'indepe per dues raons: tenen el mateix suport electoral que ERC i cap obligació d'entrar a un govern que ni tan sols esmenta el seu principal objectiu: la independència. A més a més, JxC estan de sobres legitimats per exigir que ERC estigui a l'altura d'aquest mateix objectiu perquè és el que diu, sobretot en campanya electoral. Ja n'hi ha prou de ficció i mistificació. Quan un partit diu de si mateix que és independentista, ha de provar-ho i no aprofitar qualsevol oportunitat per endarrerir l'assoliment de l'objectiu.
Ni tres dies per formar govern, ni dos mesos. El problema no són els assumptes pendents de negociació, sinó l'esperit amb el qual s'aborda la negociació. Si hi hagués coincidència al principal objectiu d'assolir la independència, totes les altres qüestions de quotes de poder i influència, acords sectorials, etc., es dissoldrien com la boira sota els rais del sol.
Però no hi ha coincidència d'objectius. I això es veu clar ara, en discussió a camp obert. El vell mètode d'embolicar les propostes mitjançant el monopoli dels mitjans públics de comunicació per entabanar a la gent ja no funciona.
En cap cas es pot admetre que una proposta de dos anys de diàleg per comprovar després quant s'hauria avançat al camí d'un referèndum vinculant pactat amb l'Estat pugui substituir la proposta d'avançar clarament cap a la independència mitjançant una DUI.
Aleshores això ja no es pot amagar. Ara estem a camp obert.
