El mateix dia que la Comissió d'Afers Jurídics de l'Europarlament vota treure la immunitat als tres diputats independentistes catalans, el Parlament espanyol rebutja eliminar la inviolabilitat del rei. En ambdós casos, el vot dels diputats del PSOE han estat decisius i han coincidit amb els del PP, C's i VOX a l'Europarlament i amb el d'Unidas Podemos al Parlament espanyol. No cal perdre el temps amb aquestes coincidències. Tothom, tret dels polítics, entén que gents diferents poden votar el mateix amb intencions també diferents. És el sentit profund del vot en si mateix el que hem de considerar. Tant a la Comissió com al Parlament espanyol, el PSOE dóna suport a dues iniquitats. D'una banda la persecució política disfressada de judicial (la lawfare) encetada per uns tribunals prevaricadors contra uns ciutadans europeus per raó de llurs idees polítiques. De l'altra, el blindatge de la inviolabilitat del rei converteix en una burla sinistra el principi de la igualtat davant la llei i, per tant la democràcia i l'Estat de dret.
La insistència amb la qual el president Sánchez repeteix a qui vol sentir-lo que Espanya és una democràcia plena prova que no ho és. No pot haver-hi democràcia plena ni buida, no pot haver-hi ordre social racional si la mateixa llei reconeix que està per sota del privilegi.
Hi ha qui s'escandalitza que el PSOE, llavors republicà, accepti la monarquia i, amb ella, la condició de súbdit, i també qui encara s'escandalitza més que ho faci Unidas Podemos. Són escàndols tan supernumeraris com els de l'Opus. Tots dos partits són oligarquies d'oportunistes sense cap principis que no siguin mantenir-se al govern (i als càrrecs i sous), encara que això no sigui estar al poder.
Les "esquerres" són els esclaus feliços.
