Assessorat per una pintoresca "taula de partits" que no es troba enlloc a l'Estatut d'Autonomia, el govern ha decidit suspendre les eleccions convocades en seu parlamentària pel 14-F. És una suspensió, ja que el "decret de desconvocatòria" no preveu data per a una posterior celebració. Aquesta, sembla, es farà quan les condicions sanitàries ho permetin; és a dir, quan li roti als que ara l'hi han sospès pretextant, és clar, les "condicions sanitàries".
Es tracta d'un cop partitocràtic il·legítim i il·legal. Un govern en funcions no pot anar contra una decisió del parlament i menys mogut per una "taula de partits", en comptes de la diputació permanent, que és l'òrgan adient, previst a l'Estatut. Ara per ara ja hi ha una pluja de recursos davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i la Junta Electoral Central. Poden ser per raons fosques, però eren d'esperar.
Si els recursos i impugnacions s'accepten, les eleccions tornaran a convocar-les els tribunals espanyols. Això és el resultat de l'obstinació d'ERC per ajornar/suspendre les eleccions, cosa que els republicans tenien planejada almenys des del 12 desembre, quan, abans de les festivitats nadalenques, el portaveu parlamentari d'ERC, Sergi Sabrià, va llençar el globus sonda d'un possible ajornament electoral. Aleshores ja tothom sabia que els republicans havien perdut la batalla a les xarxes, el que vol dir perdre prestigi i reputació a glopades, que l'opinió pública se'ls havia girat en contra i, per tant, perdrien les eleccions.
Llavors, amb el desvergonyiment que els caracteritza, els polítics professionals republicans, els funcionaris de partit, decidiren ajornar/suspendre els comicis, per veure si en uns mesos tindrien més oportunitats de guanyar. És impossible esbrinar si els responsables d'aquesta arbitrarietat eren conscients que, a més d'il·legal formalment, aquesta decisió trepitjava un dret fonamental, el dret de vot i que tenia un valor simbòlic especial en privar d'ell als catalans que l'1-O van votar jugant-se els que els buròcrates no serien capaços.
Tanmateix el més incomprensible d'aquest cop partidista contra la gent és el suport de JxC a la suspensió arbitrària i il·legal del dret de vot. Hi ha gent que, amb la millor intenció, vol exculpar als de Junts parlant d'un parany d'ERC que, cas de rebuig de la seva proposta de supressió, dirien que els de Junts prioritzen els interessos de partit per sobre la salut dels catalans. Però això es pot donar per descomptat perquè és el fan sempre: culpar els altres dels seus errors. A més, tampoc aquesta explicació és correcta, atès que, en realitat justifica l'acceptació d'un xantatge.
Tant si JxC ha cedit al xantatge com si, també probable, el suport a la suspensió és producte d'un engany o d'una negligència, el resultat és que la decisió de suspendre "sine die" les eleccions ha convertit l'avançada Catalunya en una mena de república bananera, on els governants trepitgen els drets fonamentals quan volen perpetuar-se al poder contra la voluntat dels ciutadans. A més a més, és de sospitar també que la suspensió electoral tracti de donar temps als "tribunals" espanyols per inhabilitar a Laura Borràs. Això fa encara més irracional i inexplicable la relliscada de Junts. I, sobretot, la manca absoluta d'explicacions per part dels seus responsables.
Amb les xarxes bullint d'indignació i frustració, en comptes d'explicar la situació, JxC va tractar de "passar pàgina", amb un silenci inadmissible sobre la seva submissió al cop d'ERC. Alguns dirigents han elaborat una mena de decàleg de mesures que s'adaptaran per, ara sí, garantir el dret de vot el 30 de maig, data que els colpistes republicans han fixat per la celebració de les eleccions. I com garantia que se celebraran tenim la paraula d'en Pere Aragonès. Sense comentaris.
Aquestes mesures s'haurien d'haver pres molt abans per preparar les eleccions del 14-F i no es va fer. És la línia habitual d'ERC: no tenir preparat res del que se suposa que s'ha de preparar, com les famoses "estructures d'Estat" l'1-O i, ara, les mesures per garantir el dret de vot. Una república bananera amb fums de ser millor que el corrupte regne d'Espanya, cosa que, com es veu, és falsa.
N.B.: la continuació d'aquest post es podrà llegir avui al vespre i demà a elMón.cat, sota el títol "Acabar amb l'independentisme".
