La guerra bruta d'ERC contra Laura Borràs es torna verinosa, però no amb les exquisides formes d'emmetzinar que tenia Lucrècia Borgia, sinó a l'estil natural, rude, de castellà vell, que gasta la intel·liguèntsia erki, amb mata-rates. Si diumenge passat el portaveu Rufián deixava anar que Borràs, potser seduïda pel mesmèric Iceta, li regalaria la Generalitat, ahir, el comissari polític Sol va posar-la al seu lloc: el d'Ayuso.
Però no temeu, amables lectors/es, que Palinuro se sumi a l'allau de reaccions negatives, fins i tot insultants que la comparació i la peça sencera del comissari ha suscitat. No paga la pena, tret d'observar que hi ha insults que es capgiren contra els insultadors, segon l'etern exemple de l'arrosseur arrossé. I sense oblidar que tota la brutícia contra Borràs és, al fons, brutícia contra el tàndem Borràs/Puigdemont.
El més important de la peça del camarada Sol és el reconeixement franc, obert, palmari que "gana Twitter, empieza la fiesta". Un mestre i amic estimat deia que a tots els articles els sobra un paràgraf: el primer. Aquí és a l'inrevés; sobra l'article sencer.
La bomba està al títol: "Guanya twitter".
Sí, és clar. Guanyen i guanyaran les xarxes dins la xarxa mundial, tuiter i totes les altres, una ciberesfera d'accés lliure. Que es pensaven? Que era veritat la seva doctrina difosa als quatre vents que el tuiter és una bombolla i que la vera veritas està al carrer, dominats pels mitjans de comunicació convencionals, dominats per la secta i el seu discurs únic? A tuiter no es pot imposar una doctrina contra la voluntat de la gent. No es pot manipular ni mentir, com als mitjans convencionals, perquè els desmentiments triguen segons a esclatar als nassos dels mentiders.
Els ideòlegs mediàtics d'ERC descobreixen de sobte que la realitat no obeeix llurs diktats; és una realitat en rebeldia. Fer valer els mitjans de comunicació com a aparell de propaganda del partit amb la complicitat directa o indirecta dels professionals és una forma de control social de caràcter feixista que donava bons resultats... llavors. Les xarxes www s'han fusionat amb les xarxes socials tradicionals formant una ciberesfera pública on es fa la ciberpolítica i que és una mar lliure que ningú no pot controlar, ni els pirates.
Aquest Twitter que ha guanyat deixant bocabadats els comissaris, és la realitat. Hi ha judicis per tuits, es legisla cop rere cop sobre les xarxes, els mitjans de comunicació viuen bolcats a les xarxes com a objectes i subjectes, els bisbes prediquen la doctrina del Senyor a tuiter i fins i tot, els polítics fan debats a les xarxes de les quals, per cert, viuen més pendents que de la tv que ja saben el que dirà.
Com que sembla inversemblant que hi hagi gent que cregui que es pot ser un fake del cap als peus i que ningú no se n'adoni, cabria la possibilitat que la segona part del títol, "empieza la fiesta", fos una mena d'avis o amenaça, cosa gens estranya amb aquesta tropa, una mena de "Hem entès el missatge; preparar-vos". Els republicans es preparen per "tornar a guanyar" les xarxes, com va proposar fa uns dies l'estrateg Rufián que avui es declara no-independentista i demà està disposat a donar la vida per la pàtria, sense preguntar quina.
Això de "sortir a guanyar", que diuen els polítics, a les xarxes és una mica més atzarós. Pot ser que surtis a perdre. "Guanyar" les xarxes és un concepte absurd, propi de gents amb mentalitat patrimonial o hegemònic a l'estil del segle passat. La ciberesfera és la mar lliure i no es pot controlar, segons pràctica republicana ni amb milers de bots que són com pirates a alta mar; però pirates cecs.
Sí, la revolució catalana és una revolució a internet i seran les xarxes les que donaran la victòria el 14 de febrer a la llista del president Puigdemont/JxC.
