Ho va dir Rufián fa uns dies: espereu-vos la màxima brutícia de la història. Era un eco d'en Jordi Cañas -aquest Rufián sempre està en sintonia amb els més espanyols dels espanyols- quan va prometre muntar "un Ulster que et cagues".
A tuiter guanya JxC per golejada. A les enquestes del CIS, el CEO, organismes del Gobierno i el govern respectivament, és a l'inrevés. Com també als resultats de les empreses demoscòpiques que venen llurs dades als periòdics.
Si algú demana la raó d'aquesta discrepància, sona una rialla d'autosuficiència al fons a la dreta. Només els tronats gosen comparar la conya de les "enquestes" a tuiter amb la seriositat dels estudis demoscòpics, que fan públics les dades amb objectivitat.
Vaja, pura ideologia. Les enquestes públiques i privades projecten sempre el punt de vista dels que els paguen, siguin governs de partit, partits aspirants als governs o llurs aparells de propaganda als mitjans de comunicació. No vull dir que es falsifiquen descaradament, encara que de vegades o sembli. Allò seu és més professional, es diu "cuina", però, tot plegat, arriba al mateix, la projecció d'un desig, un wishful thinking, millor o pitjor cuinat.
Al seu torn, la internet, les xarxes, i sobretot tuiter, són el mar lliure, la terra de tots i ningú, on tothom pot ficar cullerada, un àmbit sense límits ni condicionants, on es barregen ideòlegs, provocadors, pirates, policies amb autorització i sense, gent del comú, fantasmes i tota mena de creatures que el bon Déu ha posat sobre la terra. Un àmbit on ningú no pot donar cap ordre ni imposar cap criteri. Per això mateix, les seves enquestes, improvisades, fetes al llarg del camí, són més creïbles que els sondeigs cuinats fins i tot pels millors chefs ideològics.
Au, va, bon home! És evident que ERC ha perdut la batalla a les xarxes, però això és un mal menor, car el tuiter és una "bombolla", segon dictamen de Rufián, que es passa el dia a tuiter i, com Charlot als Temps moderns, quan no tuita, quan parla, també tuita i, a més, guinyola. La gran majoria no està a tuiter, les iaies, les simbòliques iaies del catalanisme, envoltades de calats i records, no estan al tuiter. A aquest terreny de la majoria i les iaies reina incontrovertible l'aparell de propaganda d'ERC, de TV3 i RadioCatalunya, dirigides amb mà de ferro per Vicent Sanchis, a les ordres del comissari polític republicà, Sergi Sol. Nosaltres definim la realitat. La realitat és nostra. Les iaies són nostres. Les nostres enquestes són les vàlides.
Davant l'aclaparador monopoli partidista republicà dels mitjans de comunicació, castell temible en defensa de la castellanitat de Catalunya, les reivindicacions del tuiter són això: piulades d'ocells quasi espirituals, sense cap ressò entre les masses de votants de les majories i les iaies televisives.
OK. És el repte del nostre temps: qui té més impacte a l'opinió pública, les xarxes socials o els mitjans convencionals?
En tres mesos ho sabrem.
No em direu que no és un repte ben interessant.
