La vicepresidenta del gobierno sembla gaudir de la plena confiança del seu president o, com es deia llavors, als temps dels favorits, "té l'orella del president". El personal els veu una mica com una parella casolana, una mena del bon i el mal policia o el pare i la mare amb rols invertits. Mentre Sànchez es desfà a somriures, promeses, paraules boniques i ens mira als ulls per transmetre'ns la força de la seva convicció que aquí no hi haurà mai un referèndum d'autodeterminació, la vicepresidenta, amb un tarannà autoritari, gest sempre fosc i respostes fins i tot intemperants considera sense embuts, que l'única sortida per a Catalunya és enfortir el seu gobierno, pilar de l'Espanya eterna.
La personalitat autoritària sempre parla en termes de l'única sortida que, per descomptat, és la que li convé. És l'escola de Margaret Thatcher, també coneguda com a "dama de fer" i la seva fórmula TINA (There Is No Alternative) (No hi ha cap alternativa). L'única sortida és la TINA de la ministra Calvo que la fa valer sovint ("l'única sortida per a Veneçuela", "l'única sortida és la taula de diàleg", etc.).
Sempre l'única sortida; la seva que, a més a més, s'imposa a cops d'ignorància. Segons Carmen Calvo, el dret d'autodeterminació no està reconegut enlloc al món (que és ampli i aliè, com deia Ciro Alegría); a Escòcia no va haver-hi un referèndum d'autodeterminació; el rei és inviolable en qualsevol cas, passi el que passi; cal respectar la presumpció d'innocència tret que es tracti de catalans. E cosí, via...
No és una ministra molt intel·ligent ni tan sols espavilada, però fa la seva feina de castell de l'Espanya monàrquica eterna de l'esquerra falangista, la de l'orgull de ser espanyol.
La seva declaració "unicasortidista", sense dubte, està pensada per engrescar i aconseguir el suport d'ERC als pressupostos, cosa al capdavall ja segura. Però ho fa de la pitjor manera possible. La seva ignorància inclou Catalunya i l'impacte que aquesta declaració pot tenir sobre l'independentisme català al qual pretén enganyar ERC fent-se passar per independentista. L'abraçada del gobierno espanyol és sempre l'abraçada de l'os a Catalunya.
Tanmateix, la declaració té un punt de veritat malgrat ella mateixa, probablement apuntat pel subconscient de la ministra. Per què diu la ministra que l'habitual "única sortida" és per a Catalunya quan els pressupostos que s'han d'aprovar són els espanyols i, per tant, es tracta d'Espanya? Perquè l'ha traït el subconscient. Efectivament, es tracta de l'estabilitat d'Espanya; no de Catalunya, que no en té.
Però aquest reconeixement palesa l'objectiu real, encara que mig-amagat, d'ERC. Fer impossible la independència de Catalunya sacrificant-la a l'estabilitat espanyola. I així no anem bé a les eleccions, gent. El negoci s'ensorra.
