Patriotisme, altura de mires, generositat, millora de les condicions de vida de tothom, progresso, reducció de l'atur juvenil, pujada de les pensions, ingrés mínim vital, la presidenta del PSOE, Cristina Narbona, ha fet una ditiràmbica defensa del projecte de pressupostos del gobierno. No li manca pràctica. La també senadora del PSOE porta gairebé quaranta anys ininterromputs a la política a tota mena de càrrecs, ministerials, diplomàtics, parlamentaris, municipals. És una política professional. Domina la retòrica, fa valer els aspectes positius i amaga els negatius.
Aquests comptes porten una pujada dels diners de la casa reial, compensacions injustes als bancs, grans empreses, compres desbaratades d'armament inútil en milers de milions), finançament il·legítim de l'església (no només finançament directe, sinó també lucre cessant; més milers de milions), de l'exèrcit (els privilegis dels militars són escandalosos), la injustícia de l'ensenyament concertat, prossecució del tractament fiscal injust de la població i resta de desequilibris econòmics i financers d'un país tradicionalment governat per i per a l'oligarquia. I ací segueix.
Encara que la xerrameca de la Senadora contingués un xic de veritat (al cap i a la fi, ha de veure's que es tracta d'un gobierno "d'esquerres"), els pressupostos mantenen les desigualtats actuals, l'espoli fiscal i l'infrafinançament de Catalunya. Els pressupostos, doncs, seran bons per a l'oligarquia espanyola i dolents per a Catalunya.
Els darrers mesos de la col·laboració d'ERC amb el gobierno han mostrat que la investidura va ser de franc o a canvi d'una taula de diàleg més difícil de trobar que el sant grial. A més a més, està clar que el gobierno no té cap intenció d'aturar la repressió; ans al contrari, l'intensifica. "L'esquerra" espanyola creu possible acabar políticament amb l'independentisme fomentant l'autonomisme d'ERC, al mateix temps que destrueix el moviment per mitjans repressius, policials i judicials amb el segell de la "marca Espanya".
L'experiència diu que només hi ha una actitud independentista digna: dir no als pressupostos. Votar si és perpetuar l'actual situació colonial, enfortir la metròpoli i afeblir Catalunya, deixant-la indefensa davant una repressió creixent i que es farà insuportable al voltant de les eleccions.
Part del xantatge que fa valer la política professional Narbona és que, sense pressupostos, Espanya no tindrà accés als fons europeus extraordinaris. Doncs, si l'independentisme vota no als comptes, el gobierno l'acusarà d'insolidari i gens "patriòtic", cosa que farà al capdavall, sigui quin sigui el vot. Però això tampoc no és veritat. Els fons europeus es concedeixen segons criteris objectius per països i no tenen res a veure amb els pressupostos. Una altra qüestió serà la seva administració, gestió i distribució i, en tractant-se d'Espanya, seria convenient que l'UE fos molt a prop i controlés com es fan.
Patriotisme. Recordeu: el patriotisme és el darrer refugi dels canalles, segons el molt vitriólic Dr. Johnson.
