El cobrefoc encén el foc. Ahir, Ricard Ustrell va fer un "hit" grandiós. Una molt esperada entrevista a Jordi Cuixart que va petar l'audiència. Tant que, gratament sorprès, l'entrevistador va trencar amb la tradició de l'omertà als mitjans i es va queixar de les dificultats que se li havien posat, sembla que des de la conselleria de Justícia, d'ERC.
D'ERC? Doncs, ja tenim un altre affaire Mitjà amb els republicans fent el rol del malvat, atacant la llibertat d'expressió i el dret a la informació. A la lluita de tv3cat contra l'independentisme, el destí ha posat l'Ustrell al costat equivocat, el del censurat, quan ell ha estat sempre un bon noi. Els bons nois saben que criticar ERC té un costo. Ell mateix s'ho va dir al Dr. Mitjà, enemic públic núm. 2 d'ERC. De segur la cosa no passarà d'una advertència, però Ustrell saura que hi ha de vigilar les seves formes.
El que no em sembla bé és que es digui que Cuixart no és cap pres polític perquè "no és un polític". Es vol dir, sense dubte, que no pertany a cap partit polític, perquè polític n'és fins als cabells, possiblement, el més polític de tots ells. La confusió neix en entendre falsament l'expressió "pres polític". "Polític", aquí, no és substantiu, sinó adjectiu. El substantiu és "pres", que ho és per raons polítiques; per tant Cuixart, n'és. I encara més que "pres polític", ja que és pres de consciència. Amb això no vull dir que els altres no ho siguin perquè, per exemple, fossin presos per raons de partit, però podria passar.
Òbviament no és el cas de Cuixart, pres polític, pres de consciència. Un esperit lliure.Vet aquí l'origen de les "dificultats"
