Molt interessant aquest Perfil del MHP en funcions, Aragonès.
Pragmatisme és la paraula clau. M'he permès traduir-la al català al seu sentit. Peix al cove i puta i Ramoneta, formes populars i molt conegudes del pragmatisme "bien entendu".
En qualsevol cas, l'actitud ordenada, moderada, pactista, que es pot esperar de qui porta tota la seva vida laboral al servei del partit, que no ha fet res al món que no sigui dins i pel partit. De fet, el partit és el seu món. Un anodí buròcrata obedient i calladet al servei d'Espanya que, com els
ninots del guinyol, parla per boca dels seus amos. Ara ho fa
d'independència perquè hi ha eleccions i és el que pertoca per enganyar a
la gent.
El perfil és un encert. En tot l'article la paraula "independència" no treu el cap ni una vegada. Obvi, no és necessària en parlant del vicepresident. La independència com probabilitat no entra al seu cap.
Anar per feina; pas a pas; teixint complicitats (adoro l'expressió; sembla significar alguna cosa). Tota una lliçó de gradualisme fabià. El que ens durà a la independència quan els espanyols ens la regalin.
El que en Catalunya es diu botifler es diu en Espanya "amb els peus a la terra". Cap possibilitat d'enteniment.
I de pragmatisme, res. A menys que sigui sinònim d'oportunisme, pragmatisme vol dir mesurar la veracitat o falsedat de les teories segons llurs resultats pràctics. I el resultat pràctic de l'independentisme "pragmàtic", pel que fa a la independència és zero, fins i tot negatiu.
L'independentista "pragmàtic" només està interessat al valor nominal de l'expressió; no al real.
El seu rol és justificar el joc espanyol com el partit independentista pragmàtic de l'autonomia catalana, i contribuir a "la unitat de destí en l'universal" fins a la fi dels temps.
