dilluns, 14 de setembre del 2020

La taula de salvació no compareix

Molt bona la foto amb el jet d'eau del llac Leman al fons. Ginebra, Suïssa, terra refugi tradicional d'exiliats i perseguits polítics. 
 
És sorprenent l'allau de declaracions, entrevistes, presentacions d'ERC a tot arreu. El president d'ERC es passeja, encara que virtualment, per tvs, ràdios i periòdics. El mateix fa la secretària general, Marta Rovira. Tots dos presenten un llibre de doble títol: "Tornarem a vèncer. (I com ho farem)". El primer és impossible perquè encara no han vençut una vegada; el segon, doncs, és com un abracadabra, un elixir, una estafa. 
 
La revolució catalana sembla esperonar la inspiració de molta gent que, probablement perquè es vegi en una perspectiva històrica, vol debatre les grans qüestions que tenen el país encès així com deixar la seva escrita per a la posteritat. Passa sempre amb tots els moments revolucionaris. Les tres revolucions l'anglesa (segle XVII) i l'americana i francesa (segle XVIII) van produir centenars de millers de llibres, pamflets, manifests, etc. Avui afegim el tuiter. 
 
En aquesta mena de batalla dels llibres de la revolució catalana, els dos del MHP Puigdemont semblen haver guanyat en tots els nivells i ordres sense cap discussió. De l'altra part no hi ha cap llibre que pugui donar resposta a "M'explico"; encara menys desmentir-ho.
 
Per això, per amagar aquesta desfeta, multipliquen els dirigents d'ERC llurs aparicions als mitjans que monopolitzen sense vergonya. Per això i per tractar d'imposar a la població una tàctica que no només segueix trencant la unitat independentista sinó que ja ha fracassat palesament. Fa vuit mesos que ERC votà pel gobierno "d'esquerres", sota la promesa d'obrir una taula de diàleg i amb l'amenaça formulada pel portaveu d'Esquerra, Rufian, de fer-ho caure en cas d'incompliment. El gobierno no n'hi ha complit res i ERC no té cap possibilitat de fer-ho caure. Una situació ridícula la del que vol mossegar sense dents, que els farà perdre les eleccions a Catalunya; l'única cosa que els importa. 
 
Per evitar-ho, els caps republicans arrosseguen a Madrid demanant urgentment que el gobierno faci un gest, encara que sigui nuvolós que ells puguin vendre a Catalunya com un pas avant que els permetrà votar a favor dels pressupostos del gobierno d'esquerres, cosa que farien en qualsevol cas, encara que no hi hagués cap gest del gobierno.
 
 Ho diu la mateixa Marta Rovira: que demanen una taula de diàleg i no pensen renunciar a res. Això de no renunciar al que no tens no sembla difícil. El difícil és materialitzar una taula de diàleg en la que ningú no ha cregut mai i no és una altra cosa que una eina per aturar la independència.