Les paraules que fem valer ens defineixen millor que les oracions que componen. El llenguatge és el subconscient que tornassola a través del discurs conscient i diu més sobre el parlant del que ell mateix se n'adona. Al comissari polític d'ERC de guàrdia a tv3.cat, Sergi Sol, li agrada molt el terme "convers" que sovinteja als seus escrits i discursos. El lector el trobarà segur al seu últim article, L'Artur a Lledoners. El comissari està a la permanent cerca i captura de "conversos". Com Fra Tomàs de Torquemada. Un comissari polític (encarregat de la puresa ideològica de la línia del partit) i un inquisidor tenen molt en comú. El més evident, la cerca i captura de "conversos".
I que dimonis (mai més millor dit) és un "convers"? En la primera accepció del diccionari català és qui "s'ha convertit a una altra religió, especialment del judaisme o l'islam al cristianisme". El problema dels "conversos" era que podien ser fingits, que podien continuar creient al judaisme o a l'islamisme d'amagatotis. La majoria dels "conversos" eren jueus i "moriscos" i per aixó la inquisició és una de les fonts de l'antisemitisme europeu. Calia disposar d'una eina per descobrir aquesta nefanda pràctica. A l'església, la inquisició; a la vida secular, els comissaris polítics. La seva missió: identificar els "conversos" i fer-los confessar la seva heretgia. La inquisició els torturava i, si de cas, els "relaxava" al "braç secular" que els cremava vius. Aleshores les formes s'han civilitzat una mica, però la finalitat de totes dues "agències" és la mateixa: suprimir la discrepància. Avui es fa de manera incruenta, però es fa.
Tot com la inquisició amb altres heretgies, el comissari identifica els textos herètics i els condemna. Ningú no pot llegir-los sense perill d'excomunicació o alguna cosa pitjor. Els llibres del MHP Puigdemont són llistes de retrets cap a ERC i el seu autor ha de ser cremat en absència. Fa un temps, els espanyols, sempre més avançats en coses de fe, ja ho havien afusellat, n'efigiï. I, amb l'autor, tots els seus seguidors pel camí de l'error, especialment els "conversos" que, com tothom sap, són els més perillosos perquè, per no llevar sospites, semblen els més independentistes del món mundial, com diu el màxim dirigent d'aquesta confraria de gens justes, bones i benèfiques.
A més a més de difamar el contingut del llibre per impedir la seva difusió, no permetrà cap ressò a l'esfera pública i no es permetrà parlar (bé) d'ell a cap de mitjan públic de comunicació i molts privats. Els comissaris volen ser més eficients que la inquisició perquè, en fi, som a l'època de les noves tecnologies. Per aïllar l'heretgia el millor és no deixar als seus portaveus cap accés als mitjans de comunicació, controlats per un partit, ERC amb voluntat manifesta de ser "hegemònic" a Catalunya i voluntat latent d'esdevenir partit d'Estat, partit institucional on no n'hi ha diferencia entre els càrrecs del partit i els de l'Estat o fragment d'Estat, que sembla ser la veritable aspiració d'ERC.
Quan un partit funciona com una secta i una oligarquia d'interessos; quan controla un munt d'institucions públiques i els mitjans de comunicació convertits en aparells de propaganda de la pròpia doctrina; quan se sotmet la societat a censura partidista per menystenir a l'adversari sense deixar-li defendre's amb igualtat d'oportunitats; quan es veu que la societat pateix aquesta negació del dret a la informació i la llibertat d'expressió sense reaccionar; quan ningú no gosa dir res davant aquests abusos per por a significar-se i perdre la feina i perquè funciona "l'espiral del silenci"; quan totes aquestes condicions es donen, es pot parlar d'una deriva feixista d'ERC.
Quan això es planteja, surten veus més cavernoses i fragoroses que les de Vox. Quin desbarat! Una esquerra secular feixista!
Quin desbarat dir que UP no té res a veure amb l'esquerra i la revolució, sinó amb la casta!
Quin desbarat dir que ERC no és un partit independentista, sinó que és contrari a la independència!
La veritat pren el seu temps, com el mussol de Minerva i tarda a arribar. Per a alguns no hi arriba mai.
En aquest cas és possible que sigui així i no arribi mai perquè ERC perdrà les eleccions vinents.
Si no fos així, tornaríem a parlar.
