Benvolgut president:
Enhorabona pel que diu: "No es pot transaccionar amb un estat opressor, se l'ha de derrotar"
Era hora que es digués. Defineix la situació en clars termes de guerra; incruenta i sense violència, però guerra. És a dir on impera la llei "amic/enemic". Tota negociació o pacte en temps de guerra és contraproduent i si es fa en posició de feblesa, a més a més, és destructiva.
El que tenim davant no és un Estat disposat a dialogar sinó a reprimir, espoliar i aniquilar
Els que parlen de negociació ho fan enganyant. Saben molt bé que l'Estat mai negociarà res amb Catalunya tret que se l'obligui. I no sembla que ERC, amb el seu president a la presó i Rufian com portaveu tingui la més mínima possibilitat. A la investidura, aquest mateix Rufian, amb el seu inimitable estil de fanfarró, fent valer els seus 14 escons, amenaçava a Sánchez amb ominosa veu que si no hi havia diàleg, no hi hauria legislatura.
Vuit mesos després, sense cap diàleg, la legislatura gaudeix de bona salut, ERC no pinta res a Madrid i Rufian, genuflex, suplica Sánchez que, almenys faci un gest. Que digui que s'asseurà a dialogar quan estimi convenient; si no és així, ERC perdrà les eleccions vinents en Catalunya i això els fa terror, perquè tots ells hi tenen el seu modus vivendi. Cal que l'Estat ajudi a ERC a assolir l'hegemonia política a Catalunya. A canvi, ERC serà l'enemic núm. u de la independència.
Però al vostre mateix camp hi ha motius de preocupació.
Vostè reuneix les condicions necessàries, la legitimitat, universalment acceptada, fins i tot pels vostres enemics manifests i latents, per dur Catalunya a la independència. Sempre he cregut que no us caldria cap partit. La vostra dimensió carismàtica, com l'hom que no és polític, seria prou.
Però heu triat un quasi partit amb sigles del passat. I els partits es ressemblen molt entre si. El desembarcament massiu de gent del PDeCat a JxC té beneficis i inconvenients, amb conseqüències desmobilitzadores per a molta gent que us votaria a vostè, però només a vostè, i aleshores se'l demana que voti a un partit. És veritat que el vostre carisma està per damunt d'això i que la majoria dels que us votarem, us votaríem encara que encapçaleu un orfeó xinès.
Però n'hi haurà qui posarà la "reversa".
La resta la farà el partit. Però cal recordar que és un partit. No dubto de la bona voluntat, entrega i capacitat de tots/es els que us fan costat procedent del PDeCat. No es pot oblidar, però, que un partit és un àmbit d'interessos creats, de compromisos i aliances, on abunden els polítics professionals, gens aficionats a posar en risc el seu estatus i més en canvi a negociar, pactar i, si cal, rendir-se.
Gent que potser val i val molt per a la política de partit, per guanyar eleccions i governar en situacions de normalitat; però potser no per a la política d'Estat, per guanyar un país i governar en situacions d'excepcionalitat. És humà, oi? Si ja us han traït una vegada, en podem fer-ho una segona.
La vostra declaració defineix la situació en termes durs, concrets, de confrontació "intel·ligent" al mateix temps que coincideix amb una recrudescència de la lluita de l'Estat per sotmetre Catalunya financerament, policialment, judicialment i políticament. Fins als vostres antics companys del PDeCat semblen haver-se adonat que els seus quatre diputats al Congrés poden ser decisius si se sumen als deu de Cs per aprovar els pressupostos en cas que ERC s'abstingués o votés en contra. Dos partits catalans rivalitzant per les engrunes dels espanyols. Anem bé.
La vostra posició, doncs, és transcendental. No sóc gens alarmista però el que teniu davant és un bloc antiindependentista tancat que va des d'ERC a Vox i resta de partits i la majoria dels mitjans de comunicació a Catalunya, sobretot els públics, controlats per ERC.
Caldrà que la revolució catalana pacífica, la confrontació "intel·ligent" que demaneu tingui un suport social massiu i això dependrà de què el partit actuï com l'intel·lectual orgànic i sigui capaç d'elaborar la teoria i pràctica, la tàctica i l'estratègia que ens duguin a la independència.
Els republicans que proposen la negociació amb l'Estat, us acusen de rebutjar-la per l'amor a l'art, ja que ningú no sap quina és la vostra estratègia quan en realitat és palesa i esteu tips de repetir-la: anar tots els independentistes units a les eleccions i, si el resultat és majoria absoluta parlamentària, declarar la DUI.
És camí llarg, sí; de resultat incert, sí. Però n'és l'únic.
