La doctrina oficial del Parlament espanyol és que la monarquia com a institució i els monarques en actiu o passiu, són intangibles. Poques coses més segures hi haurà a l'univers que el front de rebuig de la majoria dels partits espanyols a qualsevol iniciativa per tímida que sigui de posar límits al desmesurat anacronisme d'aquesta institució, continuadora de la dictadura. La negativa tancada a controlar la impunitat d'acció dels reis, capaços de cometre tota mena de delictes contra llur poble.
Resum de tan acresolada doctrina: institució antidemocràtica i llicència per a delinquir.
Això ho sap tothom fins a l'avorriment. Són ja incomptables les vegades que la majoria parlamentària espanyola tomba iniciatives per investigar la institució i els seus beneficiaris.
El cap d'Estat no només és inviolable sinó també indiscutible. Fins i tot, indicible, com el nom de Déu. Ho ha dit en tots els graus de la seva ineptitud la vicepresidenta Calvo, i ho rebla amb la seva fanfàrria ideològica el president Sánchez: aquest rei és republicà i, per tant, doblement intangible.
Quin és doncs el sentit de la moció presentada per Mas país i Compromís per regular la inviolabilitat del rei? Botran, de la CUP, denuncia que la mesa del Congrés es negui sistemàticament a investigar la monarquia i la presidenta el tret la paraula.
Que esperava l'orador? Sospito que aquestes propostes, presentades per un exigu nom de diputats només cerquen fer soroll i tenir minuts a alguna TV. Estan bé, sens dubte, per posar en evidència les carències democràtiques espanyoles, però sonen a déjà vu, fan l'efecte d'actes rituals buits.
Exactament com els "tabús".
Ben triada la paraula: un tabú és una prohibició a les cultures primitives.
Com a Espanya.
