La fulminant destitució de la marquesa rondinaire fa pensar en una operació de rescat de la monarquia a un moment especialment greu. El sobtat canvi d'aquesta encarnació dels terços de Flandes per una grisa buròcrata del partit, garanteix una actitud més favorable del PP a un enteniment amb el PSOE, invocant el superior interès de la nació. A l'horitzó la possible formació d'un bloc nacional "constitucionalista" mogut pel rei regnant que és el primer interessat a salvar la seva monarquia, el seu patrimoni.
Si aquest "bloc nacional", específicament dirigit contra Catalunya, pren la forma d'una gran coalició PSOE/PP amb suport exterior de C's o un govern d'emergència per aplicar un Estat d'excepció a Catalunya dependrà de quin sigui el resultat de les pròximes eleccions a Catalunya, si n'hi ha. La foto d'El país revela el subconscient del rotatiu: el gir cap a l'enteniment està emparat per les forces armades.
Amb la monarquia, trontolla el règim del 78. Monarquia i règim van fusionar-se en un nou constructe hispànic que es diu transició, una transició de quaranta anys que encara no ha terminat. Però sí que ha fet aflorar una nova classe política, la classe dels "transicionistes", convençuts d'haver tret la democràcia a Espanya sota la gloriosa guia del rei emèrit, al que encara diuen "el motor del canvi" per tal que no canvi res. Una colla de velles glòries ha publicat un manifest d'avall signants, com els que signaven els d'esquerres abans, manifestant la seva incorruptible lleialtat a un rei corrupte. Són nostàlgics del vell règim que volen conservar-ho amb tot el dramatis personae de la farsa.
Però són veus del passat. Els poders que són, els que cal obeir sense dir ni piu, segons Sant Pau, ja han decidit deixar caure el rei emèrit, per tal de salvar el seu règim. També partidaris del vell règim, encara que ho volen conservar amb un nou dramatis personae. A diferència de Hamlet, el rei Felip no vol veure al seu pare.I els intel·lectuals orgànics del règim ja han rebut ordre d'exposar a la llum pública les corrupcions de l'emèrit, amagat a un país llunyà com els corsaris s'amagaven al Carib. El periodista Iñaki Gabilondo, un icon de la bona consciència de la transició, amb un xic de criticisme, ha cantat la palinòdia reconeixent que Juan Carlos I ha estat un rei corrupte i que això era un "secret a veus". La qüestió és si aquesta confessió enfortirà o, al contrari, afeblirà el règim que es tracta de salvar.
A hores d'ara la veritable qüestió és si aquesta qüestió interessa a algú.
El bloc nacional en preparació farà no una taula de diàleg per a Catalunya, sinó una taula rasa per "passar pàgina", que és com es diu en llengua politiquesa deixar les coses com estan. I no té gens de sentit esperar que l'esquerra espanyola d'UP amb IU i els podems i comuns catalans posen bastons a les rodes d'aquest Juggernaut hispànic que es prepara. Són ostatges de l'Estat perquè, si s'oposen, seran escombrats del govern en hores 24; si hi col·laboren, seran escombrats a les següents eleccions.
Vostès em diran si l'independentisme pot fer una altra cosa a Catalunya que presentar una única llista per la independència, amb tots els partits independentistes plegats. Perquè plegats vindran els espanyols i plegats amb els seus aliats a Catalunya. Ara per ara, l'única llista independentista que es presenta com transversal i unitària, no només de partit, és l'encapçalada pel MHP Puigdemont que és, agradi o no, el pal del paller de la independència.
